Misc 29/11/2013

Tortura nocturna

i
Empar Moliner
2 min

Una antiga veïna meva, de quan vivia al carrer Viladomat cantonada Mallorca, a Barcelona, m'atura pel carrer i m'explica la bona nova. "Que no saps què? L'Agua de Luna està clausurada temporalment per ordre judicial!" La felicito i l'abraço. I, de fet, és cert que potser no fa aquelles ulleres de mal dormida. L'Agua de Luna és una discoteca llatina que provoca amb total tenacitat i perfecció l'insomni dels habitants de la zona. Em diu la veïna que a la persiana del local hi diu que està tancat per vacances, però que ha vist entrar i sortir paletes. Això vol dir que deuen estar insonoritzant el local, de manera que la pau veïnal no durarà gaire. El problema d'un lloc com aquest no és només el soroll que surt de dins, sinó també i sobretot els merders que s'hi munten a fora, a l'hora d'en Sandro Rey. Crits passionals de gelosia a les quatre del matí, botellons amenitzats amb estupefaents a les cinc i alguna ganivetada (mai mortal, això sí) amb posterior arribada de les forces de l'ordre... Val a dir que totes aquestes activitats (que provoquen el gaudi de grans i petits des dels balcons) són possibles gràcies a la generositat del porter del local, que, si veu arribar la pasma, dóna aixopluc als clients, no fos cas que se'ls emportessin. Un client satisfet és un amic. I un amic és un tresor.

Comprenc molt bé que l'Ajuntament no pugui contractar, per a la porta de l'Agua de Luna, aquells mims que treballen durant les Festes de Gràcia per advertir els vianants que no facin soroll. Un mim a la porta de l'Agua de Luna no trigaria ni deu segons a fer més xiscles que la Caballé a l'anunci de la loteria. (I un mim xisclant és una incongruència que no ens podem permetre.) Però potser podria trobar alguna altra solució. Puc assegurar que els veïns d'aquest temple de la salsa pagarien el que fos per viure al pis de la famosa veïna de la pianista.

stats