Votar al pub

Admirat govern de Catalunya, s’acosten dies decisius i no puc fer més que aportar el meu granet de sorra. Duc clavada al cor una espina: mai vàreu pensar en mi per formar part del comitè de savis del 9-N.

Aquests dies els alcaldes del PSC ens fan saber si facilitaran o no facilitaran col·legis electorals. Els del PP i Ciutadans no ho farien, però la qüestió és irrellevant (excepte a la petita localitat de Pontons). N’hi ha, d’alcaldes del PSC, com el de Blanes, que diuen que no es pot prohibir a la gent votar i que cediran els locals “que permeti la llei”.

Voldria recordar-los, estimats governants, que no cal votar en un col·legi electoral. Els britànics, per exemple, voten en llocs tan diversos com esglésies, supermercats, perruqueries o pubs. I em sembla un incentiu extraordinari de cara a la participació. Jo puc anar contenta al col·legi electoral, però a l’església també hi aniria ben de gust. Sobretot si penso que el confessionari em serviria com a cabina per exercir el dret al secret. I al súper, que no hi votaria? Sobretot si, després, pogués comprar quatre coses d’aquelles que et fan falta en diumenge. No cal dir que anar a votar a la perruqueria m’agradaria, perquè mentre m’esperés llegiria com li va a la model Rut Mohín al concurs Toreros contra veganos. Però ja us puc ben assegurar que anar a votar al pub seria el meu somni. Sobretot si després d’introduir la papereta a l’urna (colpista) el president de la mesa em posés una copa de cava. L’única cosa que no podria fer, si acceptem aquest escenari, és de presidenta o vocal. No podria fer recompte amb garanties democràtiques. Perquè ja us ben asseguro que jo, la nit de l’1 d’octubre, passi el que passi, m’hauré engatat segur.