Publicitat
Publicitat

Votar és sexi

No tinc el carnet de cap partit polític. No tinc ni el de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, ni el de periodista, ni tan sols el de conduir. Fins ara no havia donat suport a cap opció política, però divendres vaig ser a l'acte que organitzava Esquerra Republicana pel dret a la consulta. Col·laboraré amb qualsevol dels partits que estiguin pel dret a decidir. La situació és excepcional i la nostra posició també ho ha de ser.

Però anar a un acte polític al costat d'un grup de gent que vota un determinat partit és molt exposat. De cop, surts a les contracròniques dels diaris i el teu compte de Twitter treu més fum que una costellada. Hi ha molts missatges d'agraïment dels que pensen com tu, alguns missatges dialogants i molt interessants dels que no pensen com tu. I molts missatges d'odi dels que consideren que la teva opció s'ha de prohibir.

Entenc molt bé que hi hagi ciutadans prohibicionistes que se sentin incòmodes i irritats pel paper que els ha tocat fer en aquesta auca. Els fins ara ciutadans del món, anarquistes teòrics que van escriure el lema "Prohibit prohibir" als murs de la Barcelona que els acollia, a les carpetes de la universitat i als empaperats del pisos que compartien a Gràcia, ara estan alineats amb els que prohibeixen. Al costat dels fatxes. ¿Ho haurien sospitat quan cantaven Para la libertad ? Qui prohibeix fa un paper molt més galdós que qui demana una cosa tan sexi com poder votar, sí. Per tant, al gruix dels que volen la consulta no els cal insultar (estan eufòrics) i al gruix dels que no la volen potser els és impossible evitar-ho (estan nerviosos). Però els prohibicionistes no han d'oblidar que cada cop que un dels seus ridiculitza el físic de tal polític sobiranista o insulta tal actor sobiranista, diu que ho fa en nom de tot un col·lectiu. I no crec que s'ho puguin permetre.