Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Els uns i els altres

Mariano Rajoy, president d’Espanya (i recaptador dels tributs catalans que li permeten seguir mantenint el rei, l’AVE, el Senat i altres caríssimes extravagàncies espanyoles), ha afirmat que “ no hi haurà independència de Catalunya” (gràcies, gràcies). I que “quan es prometen coses que no es poden complir es genera frustració”.

Si jo fos ell, i necessités que Catalunya continués pagant els tributs necessaris per mantenir el Regne pels segles dels segles, mai no hauria fet servir una frase com la que ell ha fet servir. Dir que “quan es prometen coses que no es poden complir es genera frustració” és admetre que la independència és una cosa bona i satisfactòria que, quan la promets i no la pots dur a terme, frustres la població. Si la independència fos tan xunga, el fet de no tenir-la no generaria cap mena de frustració. Només generen frustració les coses que ens agraden i que no podem tenir. La frustració és una resposta emocional que es desencadena quan no es compleixen unes expectatives que tu consideraves agradables.

Generaria frustració que et prometessin, per exemple, que participaràs en una orgia i que després fos mentida. Que tu ja t’haguessis imaginat la roba interior que et posaries (i et trauries en el moment oportú) i la dels altres concursants, per, de cop, veure que allò que t’havien promès no es compleix. Però no generaria frustració, per exemple, que un cop t’haguessin fet saber que hauràs de pagar un dinar als teus cunyats et diguessin que en quedes dispensat i que ja no els hi hauràs de pagar. No pagar un dinar als teus cunyats no genera frustració.

Dient això, Mariano Rajoy admet que la independència és millor que la dependència. I jo hi estic d’acord. Perquè, d’alguna manera, per a les meves cinquanta millors amigues i per a mi, el que digui en Raül Romeva va a missa.