Publicitat
Publicitat

AJUNTAMENTS EL NOU ESCENARI

Un arbre de Nadal verd i no blau

“M aricones socialistas”, criden els partidaris de Xavier García Albiol al cantó esquerre de la plaça de l’ajuntament de Badalona. I al cantó dret, els partidaris de Dolors Sabater canten, sense lletra, La presó del rei de França. Els uns duen banderes espanyoles, els altres, samarretes de la PAH. Un grup de dones musulmanes porten l’estelada a l’esquena a tall de capa.

M’obro pas com puc, entro i m’anxovo al segon pis, ple com un ou. Comença la sessió d’investidura. Molts regidors prometen el càrrec “per imperatiu legal i fins que el poble de Catalunya decideixi canviar-la per la plena sobirania”. La majoria dels del PP juren -no prometen- i en castellà. Daniel Gracia, a més a més, afegeix “ española ” darrere el mot “ Constitución ”. Juan Miguel López, l’únic regidor de Ciutadans, jura fidelitat al rei “ y a las personas víctimas de la crisis y las estafas ”. Fàtima Taleb, de Guanyem Badalona en Comú, ho promet “sotmesa als reis i reines de Badalona”.

A l’hora de votar, els d’esquerres diuen en veu alta el que voten. Conxita Botey, del PSC, afegeix: “Jo també voto la Dolors Sabater i... a més a més estic convençuda que ho faràs molt bé!” Si en lloc de treure paperetes de l’urna en traguessin pilotes, l’espectacle seria més televisiu que el sorteig de la Champions. Recompte. Una abstenció, 15 vots per a Sabater i el vot del regidor de Ciutadans per a ell mateix. L’alcaldessa agafa la vara amb les dues mans, com si fos màgica, promet el càrrec, i discursos. En López, de C’s, adopta el to del músic heavy abans de la balada compromesa. “ Hay épocas... que podemos llamar de desesperanza... que solemos buscar salidas... ” I de seguida ens diu que les sortides són moviments populistes que “ ningunean al individuo ”. Deplora que hi hagi joves independentistes “ con padres nacidos en el resto de España ”, cita incorrectament Espriu -“Qui perd els orígens perd part de la identitat”- i acaba amb un encantador leisme: “ Las leyes, si no son justas, hay que cambiarles ”.

En Ferran Falcó, de CiU, diu que “el PP de les majories absolutes és un corró”, i es veu obligat a explicar que és “un rodillo, en castellà”. També explica que els partits que acompanyen Sabater han intentat fer-li “tant de mal com han pogut” i acaba demanant que l’arbre de Nadal d’aquest any “sigui ben verd” (perquè durant el govern d’Albiol era blau). Tot seguit, el possibilista Oriol Lladó, d’ERC, diu que el soroll que sent a fora “no és el soroll d’una Badalona dividida sinó d’una Badalona viva”, i Àlex Pastor, del PSC, inaugura el bilingüisme discursaire: una estona en castellà i una altra en català, com els del PP. En lloc d’ell hauria de parlar Jordi Serra, però després del daltabaix del partit a les eleccions de moment el tenen, diguem-ne, desat.

Albiol es reivindica

En José Téllez, de Guanyem Badalona en Comú, remarca la campanya tan barata que van fer. Espera que Badalona sigui una ciutat “que es mantingui alegre, viva i combativa”. No sé si és casualitat o homenatge que la frase s’assembli tant al vers de Vicent Andrés Estellés, que li canta a un poble “unit, alegre i combatiu”. I li toca a l’Albiol, que, amb el to d’un locutor d’esports regracia els que el van votar i els que li han enviat mails. Canvia al castellà per fer el titular de les televisions espanyoles: “ Les quiero pedir que levanten la cabeza y miren la cara de los regidores que tienen delante. Nosotros hemos ganado las elecciones ”. A fora, escàndol.

Llavors, l’alcaldessa surt del darrere de la taula a fer el discurs “amb més proximitat”. Diu que s’abaixarà el sou i no tindrà dietes. Que la ciutat “es cus des de baix”. Cita Màrius Díaz, primer alcalde democràtic de Badalona, i parla de l’empoderament de la ciutat per part de la ciutadania. Una periodista xiuxiueja: “N’estic, de l’empoderament i de les confluències, fins aquí...” Surto al carrer. A través de la pantalla sento que diu que els joves i els infants “també seran tractats com a ciutadans amb dret a decidir”. Cada cop que enfoquen l’Albiol, un grup crida: “ Bye, bye, hasta otro ratito ”. Una dona vol entrar a l’Ajuntament però no porta acreditació i el vigilant l’hi impedeix. Hi ha un estira-i-arronsa fins que, al final, entra. “És que ve a buscar la sogra de l’alcaldessa -diu l’home-. Es veu que li toca dinar i se l’ha d’emportar”.