Publicitat
Publicitat

Un altre bar, més magdalenes

Al setembre van obrir un bar molt agradable en un carrer de l'Eixample esquerre. Es tracta d'un d'aquests bars decorats en sèrie amb el mateix bon gust. Vull dir que té aquest estil camperol de les botigues de magdalenes blaves i roses, amb tauletes de fusta i cadires decapades (totes de models i colors diferents, com està de moda ara), quadres bonics a la paret, algun mirall, un bufet antic de color crema amb els pastissos encetats al damunt, que fa molt de goig. I una pissarreta amb les ofertes del dia, que et fa saber, sobretot, que aquell lloc està orientat a esmorzars i berenars. Que al matí hi podràs anar a fer un entrepà (vegetarià, si el vols), a la tarda un te (que te'l serviran amb tetera, ben fet) de molts gustos amb pastís o amb les magdalenes que dic i que agraden tant a les nenes de P-5. I alguna espelma en un prestatge. I una cortina romàntica de flors morades que separa la zona de menjar del passadís cap al lavabo. I el passadís cap al lavabo, que està net i polit, sense les caixes de begudes, ni els mals endreços que de vegades et trobes als bars "de tota la vida".

Des del primer dia, estava ple de gom a gom. Hi havia gent jove que esmorzava, que consultava l'ordinador (hi ha wifi). Hi passo sovint, per la zona, de manera que vaig poder-m'hi fixar bé. Aquella gent que ocupava el bar no era la gent que, posem per cas, abans anava al bar lletjot del davant, que ofereix mandonguilles, xistorra i patates braves (ara elaborades per un matrimoni xinès). No sabies d'on havia sortit, tota aquella gent. I això em va fer pensar que potser sí que l'economia repuntava.

Ara, però, el bar està buit i desolat. La gentada que hi havia sembla que s'hagi volatilitzat. Hi he entrat a fer un tallat i m'han servit a mi sola. Penso, doncs, si els clients que hi havia al principi no eren figurants. Personal contractat per fer caliu, tan fals com les magdalenes.

PUBLICITAT
PUBLICITAT