Publicitat
Publicitat

Les bondats de la unió

Pot ser que mai hi hàgim estat tan a prop, i, per tant, si passa de llarg, mai n’estarem tan lluny. Com quan no et toca la grossa per un número. La independència, dic.

Fa un temps, els independentistes érem teòrics. Els republicans érem teòrics. Els comunistes éreu teòrics. Votàvem partits que s’adequaven als nostres ideals, però eren això: ideals. Després va passar allò de l’Estatut i va ser una humiliació tan gran i una declaració d’intencions tan funesta -si et trenco les ulleres els altres nens de la classe em riuen les gràcies- que a tota mena de gent de bé se li van inflar mugrons i/o gònades (segons sexe). I va venir aquella mani. I va semblar que finalment els partits havien de servir per dur a la pràctica les aspiracions de la ciutadania. Excurs. Diu en Duran que l’alegra saber que hi ha espai per al catalanisme moderat. Què és exactament el catalanisme moderat? Es pot ser catalanista moderat quan ja tens estat, però si no en tens, d’estat, és tan absurd com pretendre ser infidel moderat.

Pot ser que perdem. I tots aquests que volen que perdem i que fan discursos sobre les bondats de la unió ens han d’explicar com seguirem. Igual? ¿Amb aquest penós finançament asimètric només perquè no som tan simpàtics com d’altres? ¿Seguirem pagant una institució masclista com la monarquia sense que cap dona de la política ho trobi malament? ¿S’acabarà la immersió lingüística? ¿Seguirem pagant per les vacunes que en altres llocs d’Espanya són de franc? ¿Igual amb les autopistes? ¿Cada pobre amb un pot del McDonalds que ens demani caritat ens haurà de fer pensar en els quilòmetres d’AVE que paguem? ¿Què en pensen fer de mi, de tots nosaltres? ¿Es pensen que desapareixerà el problema? Quan parlen als mítings d’ajudar la classe treballadora, ¿què volen dir? ¿O és que de tant repetir el terme burgesia catalana es pensen que entre els independentistes no hi ha pobres?

PUBLICITAT
PUBLICITAT