18/12/2012

El cap de cavall i la pell de plàtan

2 min

Aquest cap de setmana l'admirat Jordi Évole entrevistava el jutge Garzón al seu programa Salvados . Li preguntava si algun cop s'havia sentit amenaçat i si havia sentit por en alguna ocasió. Ell contestava que quan estava investigant el cas Gal una nit es va trobar una pell de plàtan al llit.

Sense voler frivolitzar amb una qüestió tan seriosa com les coaccions a un jutge, ja em permetran la mica de broma inevitable i innocent. Els juro pel que és més sagrat (per exemple, la data de la consulta) que si jo, demà, em desperto amb una pell de plàtan al llit no estaré del tot segura de si és una amenaça dels meus enemics o si és el resultat de la deixadesa de la meva excèntrica família. Una pell de plàtan no és un cap de cavall. No podré assegurar que la meva filla no se n'hagi menjat un al llit de matrimoni dels seus pares. I no podré assegurar que jo mateixa, ahir, no hagués berenat un plàtan asseguda al tàlem nupcial i, en sonar el telèfon, no en deixés la pell allà, abandonada. No puc, en fi, jurar que el meu espòs no volgués que a la nit ens abandonéssim a alguna pràctica sexual amb el concurs de la planta de les angiospermes i que jo me n'hagués oblidat.

I, d'altra banda, tampoc no podria evitar de pensar en una altra cosa. En Amedo i Domínguez entrant furtius a casa del jutge. L'Amedo comprovaria que dormia i li diria a en Domínguez: "Dorm. Dóna'm el cap de cavall". I en Domínguez que li contestaria: "Cap de cavall? Havíem quedat que el portaves tu!" I l'Amedo que faria: "No fotis que t'has deixat el cap de cavall! I ara amb què coi el coaccionem?" I de cop veuria que en Domínguez s'estava menjant un plàtan. "Dóna'm la pell!", li ordenaria. I és d'aquesta manera tan burra com el jutge Garzón, l'endemà, quan es va despertar, es va trobar la cosa al llit i no va saber si trucar a la policia o a la seva senyora de fer feines.

stats