Una carta per a Sa Graciosa Majestat
L’ARA publicava la carta manuscrita que Sa Graciosa Majestat el Rei d’Espanya va rebre de sa germana, la graciosa infanta Cristina. A la carta, també molt graciosa, s’hi expliquen els motius que duen l’esposa d’Iñaki Urdangarin (el més graciós de tots ells) a renunciar al títol de duquessa de Palma. Ara, doncs, la dama es troba en les mateixes circumstàncies que aquell programa que feia l’Andreu Buenafuente a TV3. Sense títol. El fet, per cert, que l’ARA la publiqués va fer que veiéssim el logo d’aquest diari als videowalls dels programes matinals de les Espanyes.
El que és pertorbador, de la missiva de quatre pàgines, però, no són els motius d’aital renúncia. És la funesta manera que té l’autora de fer servir els signes de puntuació. Saltironegem per damunt de l’ús indiscriminat, dispers i ferotge de les majúscules, perquè algú pot dir que és una convenció pròpia de la monarquia. Per exemple, ella escriu en majúscules “Nuestro Padre”, i ja entenc que algú pensarà que va així, perquè el Seu Pare és com el Pare Nostre. També posa en majúscules “la Ciudad que tanto queremos”, referint-se a Palma, però en canvi posa en minúscules “mi persona”. Ara bé, les comes són un desastre. Les fa servir per separar subjectes i predicats, cosa que, com tota criatura escolaritzada en circumstàncies més retallades i menys elitistes sap, és incorrecte. “Palma representa para mi marido y para mí,“ (coma) “una referencia de fuertes e importantes recuerdos” escriu. Hauríem de posar coma després de “representa” o bé hauríem de treure la coma després de “para mí”, perquè, si no, parteix l’oració com si en fossin dues. “He llegado a la conclusión, ” (coma) “ que debo manifestar a S.M. mi voluntad de renuncia”, escriu també. No segueixo, però n’hi ha més. Pel que sembla, no li hem pagat uns estudis prou selectes. Això, en una altra època, suposaria el coll del preceptor.
