Misc 28/12/2013

Els clàssics

i
Empar Moliner
2 min

El meu amic, el xef Sergi de Meià, prepara un menú nadalenc per a un grup de joves gurmets que celebren un dels pocs sopars d'empresa que han sobreviscut a la crisi. Els clients -remarquem-ho- són uns éssers interessadíssims en això que se'n diu EL PRODUCTE en majúscules. Uns fanàtics del quilòmetre zero, uns àvids defensors de l' slow food i sincers interessats en el vi de cada DO i en les patates del bufet i fins i tot en les mongetes del ganxet (i perdó per la rima). I aquests clients ideals, que han fet fotos a tots els plats per penjar-les a Instagram, enraonen, en acabat, amb el cuiner i li fan sincers elogis. Coneixen conceptes com "Parmentier" i saben quan comença la temporada de la tòfona. Doncs bé. Una de les dones, rendida d'emoció, li pregunta al meu amic "com ha aconseguit fer aquella esferificació tan perfecta i saborosa de color carbassa". En De Meià no sap què dir, estupefacte. El que la noia ha considerat una esferificació era en realitat caviar de salmó. És a dir, aquells ous de color carbassa d'uns tres mil·límetres de diàmetre, i faig un punt i a part que els empenyi a tots vostès a respirar. Manel, baixa.

Aquesta noia és de les que se'n riuen dels joves que mengen hamburguesa amb quètxup però no saben que el quètxup es fa amb tomàquet. Aquesta noia és de les que menyspreen els urbanites que no han vist mai un pollastre viu i, per tant, creuen que el seu hàbitat és una safata de porexpan que creix a les neveres dels supermercats. Aquesta noia és un homenatge vivent al terrorífic Jon Bon Jovi, que quan va escoltar Hallelujah interpretada per Jeff Buckley (una versió preciosa, meravellosa, no cal dir-ho) va anar-lo a trobar per dir-li que era una cançó increïble i que com se li havia acudit. El xicot no tenia ni idea que la cançó original és de Leonard Cohen. No coneixia cap cançó escrita vint anys abans del seu naixement.

stats