Les clavegueres de l’Estat
Diu Carles Puigdemont que “les revelacions que va fer l’excomissari José Villarejo al programa Salvados haurien provocat un escàndol de proporcions siderals en qualsevol altre país” i que el sistema de l’Estat “està corcat”. Té raó. I des d’aquí li recomano -i a tots vostès, esclar- que s’esperi a veure el documental de Mediapro Las cloacas de Interior, que vaig tenir la sort de veure ahir i que seria una sort que poguessin també veure els espanyols consumidors de televisió. Entre ells, esclar, els que van poder escoltar a La Sexta les paraules d’aquest home, que no sabem si menteix o si no menteix i que, de tan esperpèntic, acabarà fent-nos gràcia. De moment, cap canal d’àmbit espanyol s’ha compromès a passar el documental. Els diputats d’ERC i els de Podem han demanat que el puguin veure els diputats del Congrés. Si els diputats del Congrés el poden veure, l’haurien de poder veure els espanyols.
És una radiografia al càncer maligne muntat dins la Policia Nacional per Jorge Fernández Díaz i que es ramifica per casaments de gent rica, per banquers extorquits, per membres de la jet set, per amics del rei, per soldats del patriotisme. I sempre el llenguatge críptic i desvergonyit per reclamar favors, tallar colls, fer xantatge, silenciar dissidents, fer passar per boig o per imbècil qui ens convingui, desprestigiar-lo, tenim els mitjans per fer-ho. Aquest esclau i aquest altre. Enmig de les converses gravades, diversos testimonis de la Guàrdia Civil que han hagut d’esperar a jubilar-se per parlar i que expliquen, capcots, vençuts, que el sistema és tan, tan corrupte que els no corruptes no hi tenen lloc. Cap possibilitat de redempció. Cap sistema per fer cau i net. Cap reacció. Com és que no s’ensorra tot?
