Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

En comú amb ells no podem

El govern de l’Ajuntament de Barcelona ha decidit tancar el centre d’internament per a estrangers de la Zona Franca, que ha estat en obres. Ho ha fet aprofitant que, per tornar a l’activitat, li faltaven uns papers. I em sembla d’una coherència màxima, perquè és un centre d’internament de “sensepapers” que no té els papers. Però, com és natural, els papers són l’excusa. Segurament l’alcaldessa no voldria tancar un centre d’ajuda als refugiats (si existís, vull dir) per la mateixa raó. Tancar aquest centre és una prioritat de diversos partits i un acte d’honradesa. No pot ser que hi hagi pollastres que visquin en millors condicions a les granges ecològiques que aquestes persones allà dins.

Però vet aquí que el govern d’Espanya s’ha passat la decisió de l’Ajuntament de Barcelona per la pebrotera i ha anunciat que tornarà a obrir-lo. La Soraya Sáenz de Santamaría -coneguda de tots nosaltres- ha fet saber a Ada Colau que “pot tenir la política de discursos que cregui convenient” i “dir tot el que vulgui” però que “no és competència de l’Ajuntament decidir la política d’immigració”. D’aquesta manera ha demostrat qui mana i per a què serveix una alcaldessa de províncies a part de -espero- per anar a la festa major de Sants a escoltar el pregó al costat de la Feliu. Per parlar, oh i tant. Per fer discursos. Però que no serveixin per a res, perquè les coses importants, les de veritat, no les decideix ella.

Qui pot dir, després d’aquest cas concretíssim, que no tindríem més justícia i més llibertat si fóssim independents? Qui pot dir, de l’equip de l’alcaldessa, que és millor seguir sent súbdits d’Espanya? Ponts, fraternitat, diàleg, diuen? ¿Felip VI que fa “una crida a la convivència”? Si almenys ja que manen fossin pietosos i justos... Però no ho són.