Ahir a La Vanguardia Francesc de Carreras publicava l'article "CiU en males companyies". L'autor felicitava en Pere Navarro per "sortir de la confusió" i considerava que això era "el cop més dur a les il·lusions independentistes". A partir d'aquesta premissa, en De Carreras escrivia que "la sensació és que l'onada separatista comença a amainar i que CiU comença a buscar altres sortides". ¿Comença a amainar perquè en Pere Navarro ha dit que no vol que votem? Qui s'esperava el contrari?
El cas és que, per il·lustrar aquestes "sortides" que buscaria CiU, l'autor deia que Francesc Homs "està demanant en discrets dinars a Madrid amb rellevants membres de certs poders fàctics que se'ls ajudi a sortir de l'atzucac en què es troben". Vatua el wok. "Discrets" no seria la paraula, si, pel que sembla, en De Carreras els fa públics a La Vanguardia . I afegia això: "ERC, ICV, la CUP i no diguem l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural o la monja Forcades no deixen de ser amateurs de la política. Molts periodistes, columnistes i tertulians també ho són".
Deixem de banda que l'ANC o l'Òmnium no són partits polítics. Deixem de banda que la tradició política, sobretot d'Esquerra Republicana però també d'ICV, no es pot considerar amateur en cap cas i que -de moment- no és comparable a la de Teresa Forcades (m'encanta veure com, per menystenir-ne el projecte, els columnistes i tertulians no amateurs l'anomenen sempre "la monja Forcades"). Però admetem-ho. La CUP, el Procés Constituent a Catalunya o fins i tot Esquerra Republicana no "deixen de ser amateurs de la política". I què? Potser el que necessitem són polítics sense hipoteques de cap mena. Sense cases per pagar, sense favors per tornar, sense propines per donar, sense herències per cobrar. Necessitem amateurs urgentment. Esclar que si ho dic és perquè sóc columnista amateur i m'assec quan vull.
