El dia de la independència

Ahir, a l'edició digital de l'ARA, el president Mas compartia pàgina amb el professor D'Arbó. En D'Arbó deia que avui consultarà les cartes per saber quin serà el dia de la independència (que suposo que substituirà, al nou calendari, el fins ara festiu 12 d'octubre). I en Mas deia que "si Espanya ens nega l'organització d'una consulta, el Govern buscarà empara i comprensió internacional". Els que no som en D'Arbó o el president poca cosa podem fer, excepte, potser, la que els proposo a continuació:

El dia 25 de novembre el món sencer ens mirarà. Necessitem aquesta mirada com la baguet que mengem, perquè per molt que s'hi esforcin en D'Arbó i en Mas, Espanya no ens dirà: " Ala, iros " (" irse ", que deia la meva admirada Lola Flores). Per tant, ens cal una participació rècord. Jo mateixa hauré d'aixecar el cul del sofà i buscar el DNI (que, per cert, caduca el 2014). És molt important per a la posterior legitimació internacional de les nostres aspiracions sobiranes que la participació sigui espectacular. Déu meu! ¿He dit "legitimació internacional de les nostres aspiracions sobiranes"? ¿Ja parlo com en Mas? Què em passa? ¿M'estic tornant Rahola?

Si la participació és altíssima, les eleccions seran notícia, i les conclusions, evidents. Podrem constatar que l'Alicia Sánchez-Camacho no tenia raó quan vaticinava que això no és el que "de veritat" interessa als catalans. Per tant, iaia, vagi a votar.

Jo, a més, em posaré una samarreta al·legòrico-reivindicativa (però que em quedi mona) i les vambes de l'estelada (més que res perquè em combinen amb la lligacama) per si surto per la tele. Que es noti que voto i que es noti, sobretot, què vull votar en un futur. Em semblava que mai no diria aquesta frase sense fer-ne broma, però els temps m'hi obliguen. Ha de ser (perdó, eh? ) una... daixonses... festa de la democràcia.