05/01/2017

Ada Colau i el debat decimonònic

2 min

En una entrevista de Soledad Gallego-Díaz i Guillem Martínez, Ada Colau diu: “Les ciutats han de tenir accés directe al finançament europeu sense passar pels estats, perquè, si no, tots aquests reptes que diuen que tenen no sé com els resoldran”. Però quan li pregunten si “un govern independent” ho acceptaria, fa: “Com sempre, l’abstracció d’un govern no significa res, depèn de qui en lideri el procés, de qui i com governi”. I afegeix: “Crec que el debat tal com està plantejat ara, entre Espanya i Catalunya, és decimonònic. És antic, no respon a la realitat actual, que és un món globalitzat on els principals actors són les àrees metropolitanes”.

Que l’alcaldessa demani per a les ciutats accés al finançament sense passar pels estats és, diria, perquè els estats no distribueixen els diners com les ciutats necessitarien. Se’n diu gestió sense intermediaris, d’això. Però, en canvi, no posa pegues a aquest mateix estat quan ha de distribuir els diners per als països (com Catalunya) que el conformen.

En aquest cas, “l’abstracció d’un govern no significa res” i depèn dels actors. Només no “depèn dels actors” quan parla de la ciutat que ella ja governa, perquè “les ciutats -sempre- han de tenir accés directe al finançament europeu”.

Pel que fa a la qüestió de la qual parla més endavant, “el debat decimonònic”, parteix d’una premissa falsa. No és un debat decimonònic perquè no hi ha debat. El govern d’Espanya no en vol parlar. Té raó que els “principals actors del món globalitzat són les àrees metropolitanes”, però ser el principal actor, el més poderós, no vol dir que s’hagi de deixar al marge del debat els invisibles. Pretendre que les grans ciutats siguin les úniques amb capacitat per liderar processos és escombrar els dèbils, és a dir, els del món rural, que també paguen impostos i també tenen dret a pensar que sí que es pot encara que no visquin a Can Fanga.

stats