Cola i escombra

Em miro l’acta que han aixecat els tricornis després de fer una “confiscació d’efectius” perillosos a Sant Carles de la Ràpita. Per ordre de la fiscalia, s’han endut “70 carteles grandes con el siguiente contenido: Vota sí. Viure vol dir prendre partit”, “30 carteles pequeños con ídem contenido que el anterior” [sic], “cola de pegar, un palo y una escoba”.

Els cartells (grans i petits) són material prohibit, com es desprèn del text. I la cola d’enganxar és, suposo, el còmplice necessari per al delicte. La cola d’enganxar serveix, justament, per fixar els cartells a la paret com fan els polítics o els agitadors a les democràcies. L’escombra (que deu ser de les d’interior, per entendre’ns) deu servir per fixar-los. Ho recordo bé de quan treballava, justament enganxant cartells, fa anys, en una de les empreses investigades: Marc Martí. El pal deu ser de recanvi.

Que la Guàrdia Civil s’emporti els cartells ho entens dintre de la seva lògica. Si s’emporten els cartells, impedeixen que siguin enganxats (i així s’estalvien d’haver-los d’arrencar després també per ordre de la fiscalia). Però que s’enduguin la cola, l’escombra i el pal de recanvi és un excés de zel policial mai vist. No endur-se els estris aptes per a l’encartellament devien trobar-ho arriscadíssim.

Ara bé, seguint aquesta lògica tricòrnia, ¿van valorar d’endur-se més elements del local? De la mateixa manera que la cola serveix per enganxar un cartell en un pirulí, el cel·lo serveix per enganxar-lo al vidre d’una botiga i el bluetack per enganxar-lo al suro d’una oficina. La grapadora, si molt m’insisteixes, serveix per enganxar-lo en un arbre o qualsevol superfície de fusta. Són elements que també devien ser allà, en aquell reducte d’il·legals, i que ara mateix poden ser l’arma del delicte. Em moro per veure a les notícies l’exposició dels elements confiscats, com quan descobreixen droga, que te la presenten en una taula amb tovalles, curosament col·locada, com un bodegó.