15/03/2017

Crítica d’art (‘Retrat del bell Wert’)

2 min

És probablement un dels quadres més famosos de la pintura contemporània occidental. Retrat del bell Wert o L’exministre de la butaca vermella, com també se’l coneix, és l’obra cabdal del mestre Rafael González Cidoncha, exposat a la galeria de pintures del carrer d’Alcalá de Madrid, on hi ha altres retrats del geni, com ara Antecessor, que retrata un altre home de bellesa ibèrica, Ángel Gabilondo.

A la tela hi destaca el model, ajaçat però tens, a la famosíssima butaca vermella. Seu d’esquena, indiferent, però, en canvi, gira el cap cap a l’espectador, que, d’aquesta manera, se sent observat. La mirada penetrant del bell Wert (sovint ha estat descrita com a “impenetrable”) ha fet córrer rius de tinta. La fama de la pintura no s’explica només per la bellesa fofisana del model (tot i la sensualitat de la mà, que s’agafa a la butaca com s’agafaria al llençol durant el combat amorós, no amaga la panxa) sinó pels misteris que l’envolten, com ara el somriure (o rictus) enigmàtic, que tanta controvèrsia ha generat.

Pel que diuen alguns estudiosos, el pintor volia, en principi, pintar el model nu del tot. La cort de Felip VI, però, va trobar-ho escandalós i va exigir que fos pintat amb la roba que feia servir d’habitud (hi ha qui diu que, sota aquesta capa de pintura, n’hi ha una altra amb el bellíssim Wert despullat). El pintor, però, lluny d’arronsar-se per la imposició, va aconseguir transmetre molta més sensualitat amb el model vestit, només mostrant-ne les mans. Amb la força de l’expressió del rostre. Quina relació tenien artista i model? Un altre misteri sobre el qual s’ha especulat i especulat. El quadre, però, sembla demostrar una confiança i una calidesa que no hi hauria entre desconeguts. Sobre la relació entre ells dos i sobre l’execució del quadre, que va costar tan sols vint mil euros, se n’està escrivint, ara mateix, una novel·la, que ja ha venut els drets cinematogràfics a Bollywood.

stats