Desobeïm?

Demà es canvia l’hora a Espanya, per, d’aquesta manera, convertir en mentida aquell refrany que diu: “Per la Mare de Déu d’Agost, a les set ja és fosc”. El fus horari del regne de Felip (que, com ell mateix, és una herència de Francisco Franco) es regeix amb el d’Alemanya, al centre d’Europa. El dictador que va col·locar Joan Carles també va decidir que Espanya s’havia de regir amb el fus del país del seu amic Adolf Hitler. Per tant, a partir de dilluns els nens sortiran d’extraescolars que serà negra nit i que tornin a casa caminant serà una mica més costerut. Es farà de dia abans, sí, però no hi guanyarem res, perquè el que regeix, de veritat, la vida d’una comunitat és l’horari escolar. Marca l’hora d’agafar l’autobús, d’esmorzar, de dinar, de berenar i de sopar. Els pares afortunats -m’ho explicava l’altre dia un company- sopen amb els nens i, per tant, sopen d’hora perquè els nens se’n van a dormir d’hora. Però la majoria de nosaltres a les set, amb sort, som al tren o a la cua de l’autopista. De què li serveix a un adult que a les sis del matí sigui més de dia i a les nou hi hagi més llum? ¿Li compensa això el fet que a les set de la tarda ja sigui de nit? Diu que canvien l’hora per la indústria. Per quina indústria? ¿Que potser sopem a l’hora dels alemanys?

Per tant, amics, us proposo no canviar l’hora. Però com que això seria considerat inconstitucional, també us proposo que no diguem res. Fem veure que la canviem, però no la canviem. No en diguem res, perquè total no se n’adonaran. Mentre no marxem, diguem que com que som tan catalans (i els catalans, ja se sap, són avorrits i puntuals) duem el rellotge avançat una hora, per no fer tard. I que a la ràdio i a la tele ens ajuden. I que vam començar avançant-lo cinc minuts però que després ens vam anar animant, animant... I si algú ho qüestiona fem aquella cara críptica de l’Arrimadas i diguem: “Tots sabem el que passa a Catalunya”.