05/09/2017

Permís o dret?

2 min

Llegíem ahir un interessant article d’en Xavier Fina on deia, per començar, que un dels fenòmens característics del Procés és simplificar una realitat complexa. El fet que en general tots escriguem “Procés” amb majúscula, en realitat, ja és una simplificació o, si ho preferiu, un petit sarcasme, d’altra banda lògic. Jo diria que se simplifica qualsevol cosa que té la sort o la desgràcia d’aparèixer als mitjans: el Procés, la realitat de les dones, el drama dels refugiats, el TDAH, el poliamor, el veganisme, les bicicletes o les vacunes. La simplificació, en realitat, ve del periodisme.

No simplifiquem, doncs, això que fem fa anys gent tan diferent: aquestes manifestacions multitudinàries cada Onze de Setembre, després que els de l’Íbex, des de la llotja, mirant-nos amb binocles, recollissin firmes per arrabassar-nos el coixí de la cadira, que ja ens semblava massa dur. Noteu que he metaforat una mica.

Diu en Fina que aquest no serà un referèndum perfecte i que ell -catalanista que votaria en un referèndum com cal- no s’hi sent cridat. Ho entenc. Jo és evident que en un altre context no aniria a fer el burro amb la samarreta l’11 de setembre, i com Brassens em quedaria al llit. Tots preferiríem ser escocesos, però ens ha tocat ser letons. ¿Esperar el moment ideal (arriscant-te que no arribi) no traeix l’ideal de l’esquerra? El meu avi, que va anar a la presó per la República, deia que es pot ser cristià però que no cal ser catòlic. Que mai has de resignar-te a portar la teva creu. Que mai t’has de deixar dir allò de: “Aguanta, filla”. I que de vegades, quan no hi ha conill, has de menjar gat. Catalunya és un subjecte polític que té dret a decidir qui vol ser. Dic dret. No pas permís. La dosi, en aquest cas, no fa el verí sinó l’antídot. Si molta gent, com en Xavier Fina, vota, aconseguirem el futur que van aconseguir els letons. Votaré, perquè votant ajudaré a garantir la votació. Seré al carrer.

stats