Seguir els comuns

Admirada directora de l’ARA, aquests dies observo amb preocupació com diversos redactors d’aquest diari dedicats a la secció de política (concretament els que segueixen els comuns) es miren amb enveja en Joan Callarissa, que explica la informació dels artistes i els famosos. Volen ser ell. Volen escriure com passa l’estiu la Shakira i de què treballa el fill secret de Julio Iglesias. Tremolen i fan ulleres. Senyora directora, els ha d’apujar el sou. Posi’s al seu lloc i pensi que redactar un breu sobre els comuns i el referèndum és més arriscat que criar abelles.

Ahir mateix la Terribas va psicoanalitzar l’Elisenda Alamany, portaveu dels comuns, que va dir que naps. En Basté va fer una ouija amb en Domènech, que va dir que cols. Al migdia se’ns va aparèixer la Colau, que va dir que naps i cols. Després d’un matí així, posa’t a redactar. El company Xavi Tedó va escriure que en Domènech havia anunciat la “plena disposició” a votar l’1 d’octubre. Plena disposició. És el que va dir i el que en Tedó va haver d’escriure. I també va haver d’escriure que diu que “sempre ha votat als referèndums, donant a entendre que també ho farà l’1-O però sense confirmar-ho”. Una frase així, senyora directora, no es pot redactar sense el concurs de tres o quatre galledes de gintònic. Miri-s’ho un moment per pietat: “Donant a entendre que també ho farà l’1 d’octubre però sense confirmar-ho”. No em puc imaginar de cap de les maneres algú dels comuns declarant-se a algú altre: “T’estimo o això crec, perquè estimar és un dret bàsic, però no ets la persona que em mereixo, tots els meus ex estan més bons, per tant no et pensis que estimar-te suposarà que jo vulgui tenir fills amb tu amb el benentès que no estic en contra de tenir fills, o sigui que em casaré amb tu, però com que el casament serà pel ritual polinesi i no valdrà, recomanaré a les tietes que no vinguin. Jo potser sí que vinc”.