Publicitat
Publicitat

La monja de les vacunes?

Els electors -ara, avui, aquí- som com els teleespectadors. Votar és consumir. Haver votat és haver empassat. Com els teleespectadors, som volubles. Canviem de gust polític com de programa de televisió. Avui no m’agrada aquest, doncs faig zàping cap a l’altre. Si em diuen que el que van fer ahir és molt bo, m’ho miraré (confio en el que em diuen). I per això els polítics, en conseqüència, són com presentadors, com venedors, com concursants. El que importa és el minut d’or. Importa que el presentador, venedor, concursant ens caigui bé i que, sobretot, ens desperti l’emotivitat, que no és el mateix que l’emoció. No volem emocionar-nos, perquè no tenim temps: busquem una experiència emocional. Per això els espots i mítings de la darrera campanya electoral han sigut, cadascun a la seva manera, tràilers sentimentals.

En conseqüència, els vots depenen de mil factors que tenen a veure amb l’emotivitat i volubilitat de tots nosaltres. La coneguda monja Forcades ha deixat el convent per entrar en política amb Procés Constituent, del qual és fundadora. Diumenge sabrem si encapçala una llista pròpia per ser, en cas de guanyar, presidenta de la Generalitat. Fins ara, la monja era algú que s’havia guanyat el prestigi (emocional) perquè lluitava, sola i valenta, contundent i segura, contra les (poderoses) farmacèutiques tot qüestionant algunes vacunes.

Però ara, a Catalunya, un nen no vacunat per decisió dels pares ha agafat la diftèria i està molt greu. Fins ahir cap de nosaltres, excepte els metges, sabia ben bé què era la diftèria i a què s’exposava un nen no vacunat si l’agafava. Cap perill és perillós si està prou lluny. Però ara ja ho sabem. I volubles consumidors potser ja canviarem de canal i no comprarem el producte Forcades. És així. La campanya de la monja Forcades tindrà èxit només quan el nen es recuperi (em sembla que tothom ho desitja ferventment, això) i finalment canviem de canal, distrets i voraços.

PUBLICITAT
PUBLICITAT