És negra nit i al bar, que també és estanc, de l'estació de Vinaròs, hi ha sis homes que beuen barreja, del tot en pau, admirablement aliens a les penes terribles de l'exterior. Les parets, amb rajoles seixantoses de color crema cremada, són plenes de prestatges amb tabac. Als de dalt, llaunes de Winston, Ducados, Camel, Break... Als del mig, bossetes de Domingo, Bull i Samson, totes amb el cartell de "Fumar mata". I, més avall, els paquets convencionals. Quan passa un tren tot el bar vibra.
"Cagondéu fot fred, eh?", diu un home amb boina, de bigotis tristos. El cambrer li somriu. "Calla, bobo . Vols algo d'aperitiu? Unes ameletes? Que t'abellix?" Les converses van i vénen. "He fet la quiniela de dos columnes", fa un. "Eusebio, t'agarro un paquet de Winston", fa l'altre. Entra un africà. "Hola, morenito -diu l'amo-. ¿Como estás? " " Bien jodido, no hay un duro ", replica ell. I tots riuen. "Al meu xiqüelo li va arribar un wathssapp -explica ara el cambrer-. Deia que si te va algú a vendre colònia és una estafa. Són xiques molt majes , molt templaes, però te ruixen en la colònia, tu l'aulores i te quedes en bàbia". Un li replica: "Però la policia local diu que és un bulo". "Un bulo? Jo te dic que a unaagüela li foten una ensolfatà de colònia i li roben hasta les bragues". Tots riuen de nou.
"Antoniet, ahir encara vaig matar un mosquit!", exclama el del fons. I això fa que tots s'hi afegeixin, de cop, molt animats. "Lo xicotets que són i quan te volten pel llit..." Un altre fa: "Sí, és que aparquen sempre al capçal del llit, per tenir-te a tiro", es queixa l'altre. "A mi no em piquen", diu un altre. "Dec estar envenenat, perquè quan els mosquits diuen « Allá voy »..." El de la boina es torna a estremir. "Fot fred. I jo no he tingut mai fred. Des de que m'he quedat viudo de tot me'n sento més, cagondéu".
