Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

50 ombres d'en Wert

El ministre Wert va decretar que els nens catalans que vulguin escolarització en espanyol podran anar a les escoles privades. La festa, no cal dir-ho, la paga la Generalitat. I no cal ser un linx per deduir que, davant la promesa d'una escola privada gratuïta, seran milions de famílies les que, sobtadament, notaran la necessitat d'escolaritzar els fills en la llengua de Sergio Ramos. Per tant, els pressupostos de la Generalitat s'hauran de dedicar, íntegrament, a la partida "col·le privat". No en tindrem ni per pagar la "contribució solidària" que enviem a Espanya amb un plaer i una disposició d'ànim similar a la d'en Grey. Però és que, ara, la portaveu de les escoles privades no concertades de Catalunya ha dit a TV3 que "no hi ha cap escola de l'associació que faci el currículum en espanyol". La situació a la colònia és pitjor del que es preveia si fins i tot hi ha famílies que "voluntàriament" paguen perquè els seus fills estudiïn a la privada en català.

Per tant. Tornem on érem. De moment, tenim tres famílies que volen l'ensenyament en castellà. Bé, dues, perquè n'hi ha una que ja té el fill a la universitat (i esperem que no s'hagi tornat independentista). Sí. Hi ha polítics amb fills que ho demanen. Però ho demanen "en general" de la mateixa manera que ho demanaven els manifestants del 6-N, tot i que alguns ja fa anys que van deixar enrere l'edat fèrtil. Vull dir que alguns d'aquests polítics justament duen els fills a escoles privades on la llengua vehicular no és l'espanyol, sinó l'alemany o l'anglès. (Si duguessin els fills a la pública ja ens ho haurien fet saber.) Per tant, amb la crisi que hi ha, el més barat és que paguem un professor particular a les famílies que ho demanin. I el professor podria ser qualsevol alumne brillant de l'escola pública, que domina l'espanyol igual de bé (o igual de malament) que un alumne del Colegio del Pilar, de Madrid, que és on va estudiar en Wert.