Misc 09/12/2013

La pregunta de Déu

i
Empar Moliner
2 min

Pel que sembla, els escriptors i els guionistes catalans haurem de deixar les novel·les o pel·lícules que tinguem entre mans i ens haurem de posar a fer brain stormings per trobar la pregunta de Déu. Suggereixo que els principals crítics literaris ens acompanyin durant les llargues nits que passarem tancats en despatxos amb vistes a la torre Agbar, mentre bevem cafè i rebreguem papers plens de guixots amb els quals fem bàsquet a la cistella de la paret. Hem de trobar la pregunta. Una pregunta que, segons Artur Mas i Joan Herrera, ha de ser "clara i molt majoritària". Segons el president, "guanyarem si som majoria i perdrem si fem curses de patriotisme o de partidisme".

Que la pregunta ha de ser clara és una veritat de Pere Grull. Només faltaria. Si no és clara, no s'entendrà. Estem d'acord que no podem preguntar, per exemple: "¿Li agradaria que a la seva vida de català hi hagués algun canvi en el futur?". Quan tu vols saber, de debò, una cosa la preguntes amb total claredat. "¿Prefereixes canelons o pollastre? ¿Vols anar al llit amb mi? ¿T'agradaria que els tomàquets tinguessin gust de tomàquet? Quants anys tens? ¿Ets al·lèrgic al pol·len?" Però que la pregunta, en canvi, hagi de ser "majoritària" és absurd. Una pregunta no pot "ser majoritària". Si de cas ho serà la resposta. ¿Com puc preguntar-li a algú si prefereix carn o peix i ser majoritària al mateix temps? ¿Preguntant si vol "proteïnes animals marines o terrestres" que no és tan concret? ¿Es tracta de tirar d'eufemismes? El que a mi em sembla és que els sectors d'ICV-EUiA i CiU que no volen que es parli de forma clara "d'independència" han de pensar, de veritat, si la volen, la independència. No es pot voler "una mica" la independència igual com no es pot estar condemnat "una mica" a cadena perpètua com no es pot haver perdut una mica la virginitat.

stats