Publicitat
Publicitat

Té raó en Boadella

Albert Boadella ha revelat, en una entrevista a El País, que “hauríem estat més feliços sense la llengua catalana, molt més feliços; haurien existit el mateix nombre d’artistes, escriptors, tot exactament igual, la gent continuaria sent igual d’inculta que culta”. I també ha dit que “s’ha utilitzat la llengua com un efectiu militar, de lluita i separació, no com un element d’entesa”, i ha afegit: “Als meus néts, que viuen a Sòria, no els parlo en català. En saben perquè són fills del meu fill, però no els parlo en català”.

Té tota la raó. Sense la llengua catalana hauríem estat més feliços, perquè no hauríem hagut de lluitar per ella contra corrent, que és una cosa que cansa molt, com cansen totes les lluites impopulars. I, seguint aquesta lògica, també hauríem estat més feliços sense homosexualitat, no? I sense religió. Sense cap element que pertorbés la uniformitat plàcida i còmoda de la vida que proclamen les elits. S’ha fet servir la llengua com un element de lluita i separació, diu? Sí, i tant. Sempre que els altres han fet servir la (seva) llengua com a element d’imposició. ¿S’ha fet servir la condició sexual com un element de lluita i de separació? Sí, i tant. Sempre que els altres han fet servir la (seva) condició sexual com a element d’imposició. Al paradís d’Albert Boadella, un paradís de teatre de tresillo -molt merescut, per cert- on el públic aplaudeix, sobreactuat, cada mutis, tota diferència enerva i ofèn. ¿Diu que no parla català als néts que viuen a Sòria? No té gaire importància, però en tot cas és coherent. Pel que sembla, en tot cas, el pare dels nanos, fill d’ell, sí que parla en català als fills. Potser no ho ha pogut evitar. De tota manera, amb una generació més ja ho tindrà solucionat i haurà contribuït a fer que els besnéts siguin molt més feliços que els néts. Ànims, que ja falta poc.

PUBLICITAT
PUBLICITAT