Publicitat
Publicitat

La teva aixella a la meva boca

Llegeixo, amb terror, que una de les propostes de Barcelona en Comú de cara a les eleccions municipals és la “derogació immediata de l’ordenança de civisme”. N’hi ha d’altres, per cert, com ara la instal·lació de videocàmeres a totes les comissaries, que em semblen molt bé. M’acabo de descarregar el PDF de l’ordenança aquesta. És més llarga que un dia sense baguet i, per resumir, diguem només que regula l’ús del vestuari dels éssers que trepitgen la Ciutat de les Estàtues Humanes.

Hom pot pensar que la llibertat individual és sagrada i que, per tant, s’ha de poder anar tan desvestit com es vulgui. I és cert. A la Marató de Barcelona hi va córrer un senyor que duia un banyador a l’estil de Borat, i ens va entretenir força. Els despullats no escandalitzen i poques vegades erotitzen.

El problema dels despullats o seminús de Barcelona no és el decòrum. És que, de vegades, agafen el metro. I suen. I seuen. I van al Boadas. I suen. I seuen. I pugen als taxis (porten la pasta a la ronyonera). I suen. I seuen. I després vinc jo. I suo, però com que porto roba, la cosa es neutralitza. I també haig de seure. I em fa fàstic seure en un seient amb tuf de formatge ratllat de cul de senyor. I m’angunieja seure en un tamboret on hi ha mullena de galta de senyora. I em mareja tenir una aixella peluda arran de boca.

No vull coartar la llibertat dels milers de guiris que, quan el termòmetre de Can Cottet marca un grau positiu, ja es treuen la samarreta de Neymar. Per tant, proposo al partit de Colau que derogui l’ordenança però amb matisos. Tots els ciutadans (del món) podran anar despullats, però no podran agafar el metro, ni el bus, ni anar a fer copes al Boadas, ni a fer fotos als llamàntols de la Boqueria en hora punta. I tots ells, obligatòriament, hauran de portar un ambientador en forma d’avet penjat de qualsevol part corporal que els sobresurti.

PUBLICITAT
PUBLICITAT