Publicitat
Publicitat

Luis Gonzalo Segura: “Un 80% o un 90% de la cúpula militar espanyola és d’ultradreta”

Luis Gonzalo Segura era tinent de l’exèrcit espanyol, però després de publicar dues novel·les molt crítiques amb les forces armades, ‘Un paso al frente’ i ‘Código rojo’, i d’haver fet algunes declaracions polèmiques als mitjans, n’ha sigut expulsat

Luis Gonzalo Segura (Madrid, 1977) el van fer fora de l’exèrcit espanyol fa menys d’un mes. Tot plegat -l’expulsió però també els arrestos previs- és molt recent. Però té clar que lluitarà per tornar a formar part de les forces armades perquè està convençut que el que ell denuncia es pot canviar.

Per què l’han expulsat de l’exèrcit?

Argumenten que les meves declaracions n’afecten la disciplina.

¿Ho han fet per alguna declaració concreta?

Quan vaig sortir  a La Sexta van aparèixer una sèrie de gravacions d’un general que m’oferia condecoracions, que em preguntava per què volia netejar l’exèrcit, si la societat ja era corrupta i no passava res si l’exèrcit també ho era. Llavors em van obrir el segon expedient governatiu. I el que ha sigut definitiu són les declaracions que vaig fer pel tema de Catalunya.

Va dir que no estava clar que els soldats volguessin intervenir-hi.

Sí, i que jo no participaria d’una intervenció militar a Catalunya, que si fos el cas deixaria de ser militar. Això va ser terrible. Al cap de pocs dies es van inventar una excusa molt estranya i em van tancar. Van dir que havia faltat a una convocatòria sense raó, perquè estava malalt, i em van tancar 30 dies de manera preventiva. Delirant.

¿No s’esperava represàlies ja amb el primer llibre?

Sí, de fet m’expulsen l’endemà de la publicació del segon llibre.

I dos dies després que es tanqués l’expedient sobre el primer, oi?

És espectacular. El segon llibre el vaig escriure quan estava tancat al centre disciplinari: 139 dies tancat, 22 en vaga de fam, i amb un tracte pitjor que a un presidiari. Escriure Código rojo va ser la manera que vaig tenir de mantenir el seny, d’aguantar sense parlar amb ningú, perquè no m’ho permetien.

A Código rojo es presenta l’exèrcit espanyol com un niu de corrupció, abusos i despotisme.

Sí, i algú pot pensar que és exagerat, però les idees il·lustrades del segle XVIII ni tan sols han entrat a les forces armades: no hi ha separació de poders. És com si els jutges haguessin d’estar afiliats al PP, que és el partit que governa ara. Les forces armades s’acosten molt més a una dictadura que a una democràcia.

Què queda del franquisme a les forces armades?

Tot, és un dels pocs reductes en què el franquisme continua molt vigent. L’exministre José Bono diu a les memòries que en el període de l’Estatut els militars volien fer un pronunciament. Si diu la veritat, per què no van destituir cap militar? Un antic cap d’estat major de l’aire també va dir fa poc que calia il·legalitzar Podem. I l’Asociación de Militares Españoles (AME) no es cansa de fer comunicats per demanar una intervenció militar a Catalunya.

¿De veritat que la cúpula militar té ganes de dur tropes a Catalunya?

Moltes. I no solucionaria el problema, el dia que et disparin no et sentiràs més espanyol; a més, fa un mal terrible a la marca Espanya. ¿Carros de combat a la Rambla?

Què pot fer que es declari un codi vermell a un militar?

Ser diferent. És una acció completament il·legal que es pren per expulsar-te. Hi ha unitats operatives on s’apliquen codis vermells i on fins i tot encara es fan servir les sancions físiques.

Càstigs físics? De quina mena?

Un pechazo, per exemple: un cop de puny al mig del pit. Hi ha soldats que quan fan alguna cosa malament ja paren el pit perquè els hi peguis, hi estan acostumats. Hi ha una disfunció clara, perquè hi ha una sèrie de personatges d’ultradreta a la cúpula militar, un 80% o un 90%. Entre la tropa potser són un 15%. S’agrupen en les unitats més operatives i de xoc, com la brigada paracaigudista o la legió. Però si surts d’aquestes unitats els soldats són molt normals. És més, hi ha un col·lectiu de republicans molt important, i fins i tot de Podem.

D’independentistes catalans n’hi deu haver pocs.

D’haver-n’hi n’hi ha, però tenim un problema, i els ho dic als independentistes i a la gent d’esquerres: ¿no us adoneu que heu regalat l’exèrcit a quatre pseudofeixistes? Mentre sigui dins d’Espanya, Catalunya no pot renunciar a la quota de poder que li correspon dins l’exèrcit. És un disbarat.

Això no canviarà encara que s’hi allistin els independentistes.

Calen partits polítics que s’involucrin per canviar l’estament militar. ERC i CiU haurien de dur als programes que cal canviar les forces armades. Cal sentir ERC fent una crida per modernitzar l’exèrcit, entre altres coses perquè dilapiden els diners de tots.

L’exèrcit gasta massa?

Moltíssim. Són 40.000 milions d’euros per als plans especial d’armament, incloent-hi el submarí que no sura, el carro de combat que no dispara i l’avió que no vola. L’excedent d’alts oficials costa 2.000 milions a l’any. I el pressupost de Defensa no són els 5.700 milions d’euros a l’any que es publiquen, s’acosta als 20.000 milions.