Publicitat
Publicitat

L’executiu tem que l’Estat prengui el control dels Mossos

Els mecanismes que té per aconseguir-ho són dràstics i dubtosos, i aplicar-los seria polèmic i fins i tot il·legal

Entre els membres del Govern i de la cúpula dels Mossos d’Esquadra, segons ha pogut saber l’ARA, creix el temor que l’executiu espanyol pugui pretendre prendre el control del cos per frenar el referèndum. Els mecanismes que té per aconseguir-ho són dràstics i dubtosos, i aplicar-los seria polèmic i fins i tot il·legal, però alguns indicis revelen que podria estar preparant el terreny per fer-ho. Tampoc es descarta que l’executiu de Mariano Rajoy fins i tot pugui prendre les competències als Mossos per cedir-les a la Policia Nacional espanyola i a la Guàrdia Civil.

Per prendre el control dels Mossos, l’Estat intentaria evitar mecanismes extrems com l’article 155 de la Constitució o la llei de seguretat nacional. Aquesta darrera permetria a l’executiu prendre’n el control, però després de declarar l’estat d’excepció. Una alternativa -equivalent a la manera com Montoro ha intervingut l’economia catalana- podria ser un decret d’urgència de caràcter excepcional. Una mesura sense precedents que requeriria una declaració d’excepcionalitat i un acord del consell de ministres.

El nerviosisme dels dos cossos policials espanyols després de l’assalt frustrat de la Policia Nacional abans d’ahir a la seu de la CUP i el setge dels manifestants a la seu del departament d’Economia (on hi havia la Guàrdia Civil) és evident, i es nota en el tracte amb la policia catalana. Als Mossos se’ls recrimina, per exemple, falta de duresa a l’hora d’ajudar a sortir els guàrdies civils de la seu d’Economia.

El Mundo avisava ahir que el govern espanyol “planeja substituir els Mossos per la seva passivitat” respecte a l’1-O i que per això desplega milers d’agents espanyols a Catalunya. En una altra notícia el mateix diari deia que el jutge que persegueix l’1-O, Juan Antonio Ramírez Sunyer, “va haver de trucar” a mitjanit al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, per “ordenar-li” que ajudés a sortir els guàrdies civils de la seu d’Economia. L’article reconeix que Trapero va haver d’explicar al jutge que la seva feina no era només vetllar per la seguretat dels guàrdies, sinó també per la dels manifestants. Però, a més, els guàrdies civils van canviar d’idea diverses vegades sobre la manera de sortir-ne i van retardar l’operació.

El País havia criticat en un editorial que el cos català restés “impàvid davant la comissió de delictes”. “És inadmissible que una força policial es posi al servei d’una causa i no de l’Estat i la Constitució”, afegia. El Govern veu en aquests articles una manera de preparar el terreny per controlar els Mossos.

RE

Etiquetes