Publicitat
Publicitat

Miguel Ángel Gimeno, “un home d’esquerres de sempre”

El president del TSJC és progressista, rigorós i pròxim

Al contrari del que està cada cop més de moda entre els polítics, les ulleres del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Miguel Ángel Gimeno, no són gruixudes ni de colors llampants. No li serveixen de marca personal i ni tan sols són de pasta. Són discretes i no criden l’atenció, a to amb la personalitat d’un home que parla amb un ritme clar i pausat i que, segons els que el tracten, és expert, seriós i rigorós, però també pròxim i afable. De la facció progressista del gremi -va ser portaveu a Catalunya de l’associació Jutges per la Democràcia-, el catedràtic Joan Queralt el qualifica com “un home d’esquerres de sempre”.

Tot i que no marca distàncies, Gimeno dirigeix la principal autoritat judicial de Catalunya en un moment especialment convuls per al país. I ho sap. Disset dies abans de les eleccions del 27-S, en el discurs d’obertura de l’any judicial, va avisar: “No és possible concebre la idea d’un jutge democràtic que no estigui estretament vinculada a la interpretació de la llei; si ens demanen una altra cosa que no es truqui a la nostra porta, nosaltres sempre complirem i farem complir la llei”. I per concretar-ho va afegir que “les Constitucions són la garantia adoptada pel poble per limitar, perquè no s’abusi del mandat dels governants”. No va fer cap referència a la querella del 9-N que es tramita en un dels tribunals del TSJC.

Nascut el 1950 a Binèfar, un poble de 4.500 habitants de la Franja de Ponent, Gimeno va estudiar dret a la Universitat de Barcelona. Joan Queralt recorda que primer va exercir d’advocat laboralista i va assumir el primer destí com a jutge el 1987 en un jutjat d’instrucció de l’Hospitalet. L’any següent ja va passar al jutjat d’instrucció número 22 de Barcelona, on va exercir fins al 1993, quan va ingressar a l’Audiència de Barcelona. L’any 2000 va passar a presidir-ne la secció sisena i el desembre del 2010 va assumir la presidència del TSJC.

En el seu discurs de presa de possessió va assegurar que promouria l’ús del català a la justícia perquè és “la primera manifestació de la identitat de Catalunya”. El 2013, en una entrevista a TV3, reconeixia que encara era una assignatura pendent, sobretot pel que fa als documents escrits. També hi va dir que defensa “la bona justícia”, la que no tracta el ciutadà com un número, en respecta la dignitat i entén que tothom “és una persona amb noms i cognoms”. Això inclou atendre els ciutadans en la seva pròpia llengua. Tot i les polèmiques sentències sobre el català a l’escola, manté que el TSJC “sempre ha sigut sensible” pel que fa al català, que també és la seva llengua.

“Sempre té la porta del despatx oberta per a col·legues i treballadors”, diu una empleada del TSJC, que prefereix mantenir-se en l’anonimat. És una opinió que comparteixen companys i advocats, com Jordi Cabezas, penalista jubilat. Cabezas explica que tot i que ell havia estudiat dret per afició era enginyer fins que als 35 anys va haver de canviar de professió. Llavors un amic li va recomanar que demanés consell a Gimeno, que era jutge instructor. Gimeno el va orientar i fins i tot li va recomanar un despatx on demanar feina. L’havia obert un exfuncionari a qui havia ajudat per presentar-se a les oposicions per a jutge. “Als judicis tenia un tracte absolutament respectuós, equànime i educat”, assegura Cabezas.

El seu successor actual a Jutges per la Democràcia, Josep Antoni Rodríguez, el té com “una referència professional”, i a més està molt ben valorat entre els col·legues. Queralt, del mateix parer, en destaca els coneixements de dret i que “té ofici”.