Publicitat
Publicitat

DIADA DE MALLORCA

Milers de veus pels Països Catalans a Palma

Entre 4.000 i 5.000 persones es manifesten pels carrers en defensa del dret a l'autodeterminació

Que el PP aprovi tot sol al Parlament balear que els Països Catalans no existeixen no vol dir que els ciutadans ho donin per bo. Com a mínim n'hi ha entre 4.000 i 5.000 -o mil més segons els organitzadors- que estan disposats a sortir al carrer en un vespre de ple hivern per desmentir-ho i, a més, en defensa del dret a decidir. Són els que ahir van omplir el centre de Palma amb la pancarta "Als Països Catalans decidim: autodeterminació", amb motiu de la Diada de Mallorca, que commemora l'entrada a Palma de les tropes del rei Jaume I el 31 de desembre del 1229.

La manifestació, convocada per la Plataforma 31D i l'Esquerra Independentista de Mallorca, va reunir menys gent que l'any passat, però més del que era habitual abans de l'arribada de José Ramón Bauzá al govern balear. No en va, a part de les habituals estelades, hi havia molts manifestants amb samarretes de la Plataforma Crida en contra de la política educativa del PP, a més de llaços i banderes verdes.

"Els mallorquins hem hagut de veure com Bauzá ha continuat la seva tasca linguïcida amb la imposició dels seus plans d'arraconament de la llengua catalana de l'administració, dels mitjans de comunicació i de l'ensenyament", va criticar l'escriptor Biel Mesquida en el manifest que va posar punt final a la protesta. I aquest era el sentiment de molts dels assistents, que deixaven anar crits en contra del govern i del tractament integrat de llengües (TIL) però també en favor dels Països Catalans i la independència.

Territori i esperança

Ara bé, no només es protestava en defensa de la llengua i els drets nacionals. "Hem hagut de veure, també, com part del nostre paisatge més estimat desapareixia cremat pel foc i per la manca de pressupost i de consciència dels que ocupen les nostres institucions", va llegir Mesquida. A la protesta, envoltada per un imponent dispositiu policial, també s'hi sentia esperança, com la que va voler reflectir Mesquida al final del manifest: "Encaram el 2014 amb l'esperança que la consulta al Principat serà el principi de la fi de l'opressió contra la nació catalana".

La nota negativa va anar a càrrec d'un grup d'ultres amb pancartes que reclamaven "glòria eterna" als assaltants de la delegació de la Generalitat a Madrid l'Onze de Setembre. Neonazis i independentises es van escridassar durant l'ofrena a Jaume I.

Bauzá es queixa del tracte de Madrid

El president del govern balear, José Ramón Bauzá va aprofitar el missatge televisat de Cap d'Any per queixar-se del tracte que reben les Illes per part del govern espanyol. "Treballarem molt per rebre un tracte més just del govern de Madrid", va dir, després de les retallades en inversions que s'han produït en els últims pressupostos de l'Estat. Bauzá va tornar a reivindicar un nou sistema de finançament més "just" per a les Illes, que "tendeixi a equilibrar el que s'aporta amb el que es rep". El representant del PP va defensar la seva política econòmica de retallades, però va admetre que la recuperació econòmica no avança "tan ràpid" com es voldria. En el seu breu discurs va evitar polèmiques que han marcat l'any, com el conflicte educatiu i lingüístic o la recent dimissió d'un dels homes forts del seu govern, el conseller de Turisme Carlos Delgado, i ho va centrar tot en la situació econòmica que viu l'arxipèlag.