22/03/2017

Vuit anys de presó per a una estafadora que no perdonava ni la família

3 min
El Palau de la Justícia, seu de l’Audiència de Barcelona, el tribunal que ha condemnat Maria Navarro.

BarcelonaL’Audiència de Barcelona ha condemnat una dona de 37 anys, Maria Navarro Estrada, a vuit anys i mig de presó i a pagar 1,7 milions d’euros d’indemnitzacions per haver estafat una vintena de persones, incloent-hi amics i familiars. Navarro, diu la sentència, va “ordir una trama” per aconseguir que les víctimes -sobretot veïns de la Zona Franca de Barcelona, on també vivia ella-“posessin a la seva disposició tot el patrimoni familiar”.

Segons la sentència, l’estafadora buscava víctimes que amb prou feines haguessin superat l’ensenyament obligatori o fins i tot analfabetes, amb una comprensió “limitada” de qüestions jurídiques i financeres, i del seu entorn directe: veïns, parents i amics, però “sobretot del seu mateix estrat social”. Es dedicava a “estrènyer-hi els llaços” per descobrir-ne la situació personal, si patien alguna malaltia o problemes econòmics, i se n’aprofitava.

Navarro tenia una empresa, Asesoría Financiera Barrios y Navarro SL, en què rebia i buscava clients per a inversions falses. Fingia negocis per als quals prometia beneficis sucosos i sense risc, però que no s’arribaven a fer. També assegurava que amb els seus serveis famílies hipotecades es podrien acabar desfent dels deutes, però acabaven entrampades. Enganyava les víctimes sobre els documents que els feia firmar i que no acabaven llegint mai perquè confiaven en ella.

Entre els estafats hi ha, per exemple, l’oncle de qui llavors -el 2006- era el seu marit. El va convèncer per demanar un préstec de 129.000 euros per participar en una inversió que li havia de donar entre un 12% i un 15% de beneficis. Com que estava malalt i no tenia prou diners, va hipotecar la seva mare. La inversió no només no es va fer mai, sinó que a més Navarro també va convèncer la mare de l’oncle del marit perquè li donés poders financers per operar en nom seu.

No és l’únic parent que va perdre el pis per culpa de Navarro. També va estafar una cosina de l’actual exmarit, amb qui, a més ,era amiga des de petita, amb l’excusa de muntar un negoci immobiliari a mitges. Per invertir-hi, la cosina es va endeutar amb un préstec de 646.000 euros avalat per tres immobles de dos germans. Com que Navarro no va tornar mai els diners -ni tan sols tenia la intenció de fer la inversió- van perdre els tres habitatges.

Una altra de les víctimes, Irene Sánchez, va recórrer a Navarro perquè l’ajudés amb els deutes que l’ofegaven. No només no ho va fer, sinó que també se’n va aprofitar. Sánchez i els seus tres fills van perdre la casa on vivien i van haver d’anar a viure a casa la seva mare, però Navarro va convèncer la mare perquè s’endeutés, suposadament per ajudar la filla, i també va acabar perdent el pis. Entre un entrebanc i un altre, la família va resultar desnonada tres vegades, tal com ja va explicar aquest diari fa tres anys.

El paper del notari

Tot i que el notari que va certificar la majoria d’hipoteques, Enrique Peña Félix, no estava acusat en aquest cas, la sentència acredita que va incomplir el seu deure professional. Una de les advocades de l’acusació particular, Anaïs Franquesa, considera que va tenir un paper clau perquè “si hagués fet la seva feina, que és precisament assegurar-se que les persones entenen el que firmen, les estafes no s’haurien pogut cometre”. “Les víctimes arribaven enganyades per Navarro i a la notaria no es llegien ni s’explicaven les escriptures -afegeix l’advocada-, ni tan sols els donaven cap còpia del que firmaven”. La sentència també recorda que el notari ha admès que l’investigaven per un altre “macroprocés contra subhasters, notaris i intermediaris” que feien operacions per quedar-se els habitatges de ciutadans amb problemes econòmics greus.

Navarro va passar dos anys en presó preventiva -el màxim permès- i quan en va sortir es va tornar a deixar veure pel barri.

stats