Publicitat
Publicitat

BARCELONA

El govern espanyol desafia Colau i reobre el CIE saltant-se el veto

L’Ajuntament amenaça amb “mesures coercitives” i amb el precinte del centre si hi tornen els interns

Xoc entre l’Ajuntament de Barcelona, encapçalat per Ada Colau, i el ministeri de l’Interior, comandat per Jorge Fernández Díaz. L’endemà que el consistori comuniqués a la Delegació del govern espanyol a Catalunya que ordenava que el centre d’internament per a estrangers (CIE) cessés l’activitat, l’executiu en funcions de Mariano Rajoy li va respondre desafiant-lo. Ahir va comunicar a la premsa que havia “procedit a la reobertura” de les instal·lacions perquè ja s’havien acabat les obres de reforma que s’hi feien des del novembre.

“El ministre, que sempre ens diu a tots que hem de complir la llei, especialment als catalans, ha de saber que a Barcelona també hi ha normes”, va declarar ahir el quart tinent d’alcalde de Barcelona, Jaume Asens. Va valorar la reacció del ministeri de l’Interior com “una provocació” i un “menyspreu” a la ciutat, i va anunciar que enviarien els tècnics de l’Ajuntament a comprovar si realment el CIE havia reprès l’activitat. Al matí, abans de l’anunci de reobertura, Asens havia explicat en una roda de premsa que havien ordenat el tancament del CIE perquè no té la llicència d’activitat necessària ni s’adequa “als requeriments essencials de seguretat”.

Segons Asens, el centre “està fora del dret” des que es va posar en marxa. Quan entre el 2004 i el 2005 es van fer les obres per reconvertir l’antiga comissaria de la Policia Nacional de la Zona Franca en un CIE no es va modificar la llicència municipal, que era del 1992, ni es va adequar el pla d’emergència i evacuació per a incendis, ha dit Asens.

I ara, què?

Fonts de la Delegació afirmen que el 5 de maig van rebre una notificació de l’Ajuntament en la qual els comunicaven el cessament de l’activitat i els donaven un mes per regularitzar la situació. “Per a sorpresa nostra”, va dir Asens, l’executiu espanyol no va tramitar la nova llicència d’activitat i va al·legar en contra de la decisió de l’Ajuntament. Des del ministeri van argumentar que els CIE no estan inclosos entre les activitats sotmeses a llicència perquè “són establiments policials de caràcter i servei públics i exempts de contingut comercial, mercantil o empresarial”. L’Ajuntament va desestimar les al·legacions i els va notificar que havien de cessar l’activitat fins que no regularitzin la situació.

El primer pas que farà l’Ajuntament serà enviar tècnics al CIE -es farà la setmana que ve, segons fonts municipals- per comprovar si s’ha reprès l’activitat: o sigui, si hi ha interns tancats. Si la direcció del centre no permet l’entrada als inspectors, ho tornaran a intentar, però si reincideix demanaran una ordre judicial. Quan hi entrin faran un informe en què es determinarà si el centre ha reprès l’activitat. En cas que considerin que ho ha fet, segons va avisar ahir Asens, es prendran “mesures coercitives”. Podrien començar multant el centre -el ministeri podria al·legar-hi en contra- i, si no cessa l’activitat, precintant-lo. Si es considera que hi ha hagut una desobediència flagrant, també es podria ordenar que es precinti directament. Si s’arriba a aquest extrem primer es notificarà l’ordre i després els tècnics hi aniran per executar-la. Si el centre no és buit i el ministeri es nega a desallotjar-lo, l’Ajuntament podria dur el cas als jutjats per reclamar una ordre judicial. Sigui com sigui, el cas acabarà als tribunals. La Delegació del govern espanyol ja ha anunciat que recorrerà la decisió de l’Ajuntament de cessar l’activitat.

D’entrada la reobertura del centre s’havia previst per al 16 de juny, enmig de la campanya electoral, però es va ajornar i, fetes les eleccions, s’esperava que es reobrís d’un moment a l’altre. L’Ajuntament de Barcelona i el Parlament de Catalunya han reclamat que es tanqui el CIE, i quan l’equip de Colau va trobar aquestes mancances va veure-ho com una oportunitat per forçar-ho.

Per a Asens, el CIE és “un forat negre de la democràcia”. Ahir el tinent d’alcalde va reaccionar a l’anunci de reobertura acompanyat dels portaveus de CiU, ERC, el PSC i la CUP i va dir que havia rebut el suport del Govern. De fet, la vicepresidenta, Neus Munté, va criticar la reobertura i va dir que s’havia de buscar “una nova fórmula”. Ahir al vespre més d’un centenar de persones es van concentrar a la plaça de Sant Jaume per protestar contra la reobertura.