Drons: un objectiu d’alçada per a les empreses emergents de Balears

L’empresa NorDron fa servir càmeres multiespectrals per determinar l’estat fitosanitari de les alzines de Mallorca, amenaçades per l’escarabat banyarriquer
Drons: un objectiu d’alçada per a les empreses emergents de Balears

EL BANYARRIQUER ( CERAMBYX cerdo ) és un escarabat de dimensions bastant grans -fins a 55 mil·límetres-, color castany fosc brillant i amb unes antenes molt llargues, com si fossin banyes. En principi, el banyarriquer ataca els arbres de quercinees (alzines, alzines sureres, etc.) que són vells i estan debilitats, però la seva creixent proliferació, afavorida per la sequera dels darrers anys, ha fet que aquest insecte volador ataqui fins i tot els arbres joves i sans. La femella diposita els ous a les fissures de l’escorça del tronc i de les branques de l’arbre, encara que siguin les més altes. Dels ous, en surten unes larves petites que s’alimenten de la part exterior del tronc i, quan són un poc més grans, s’endinsen cap a la part interna de la fusta. Durant dos o tres anys, fins que arriba el moment de passar a l’estadi de pupa, la larva es menja la fusta de l’alzina i forma immenses galeries el·líptiques en el seu interior. Un cop la pupa s’ha transformat en un insecte adult, aquest surt de l’arbre al final de la primavera i començament de l’estiu.

EN ELS DARRERS anys, el banyarriquer ha provocat danys molt importants en alguns alzinars emblemàtics de Mallorca, i ha esdevingut una autèntica “plaga forestal”, segons catalogació de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca. El combat d’aquesta plaga requereix tractaments fitosanitaris adequats que bàsicament, fins ara, han consistit en la tala dels peus malalts i la col·locació de ‘trampes’ adossades als troncs de les alzines. Davant la magnitud del problema, però, i per poder combatre la plaga amb més garanties d’èxit, el servei de Sanitat Forestal de la CAIB ha decidit posar en marxa altres sistemes fonamentats en l’aplicació de les noves tecnologies. Un dels sistemes més innovadors és la fotogrametria basada en la interpretació de coordenades 3D, els models tridimensionals d’imatges, obtingudes amb l’ajut de sofisticades càmeres instal·lades en drons.

“EN EL FUTUR, les aeronaus no tripulades seran una revolució. De fet ja ho són per a clients ‘avançats’, és a dir, clients que aposten per la tecnologia i que són capaços de veure-hi un poc més enllà, com és el cas de la Conselleria de Medi Ambient, que ha decidit emprar drons per combatre determinades plagues”, segons explica Carlos Oliveros, gerent de NorDron, una de les dues empreses de Balears que disposa d’aquests tipus d’aparells per dur a terme serveis relacionats amb enginyeria, arquitectura i medi ambient. La resta d’empreses especialitzades en drons, fins a 37, ofereixen la realització d’imatges i vídeos bàsicament pels sectors publicitari, immobiliari, turístic i audiovisual. En total, Balears disposa d’una quarantena d’empreses i start-ups donades d’alta a l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), un requisit fonamental i obligatori per poder facturar qualsevol feina feta amb drons.

PER COMPROVAR ELS efectes de la plaga del banyarriquer, l’empresa NorDron fa servir una càmera multiespectral -un sensor especial que es carrega al dron- i que recull una part de l’espectre no visible per l’ull humà. Aquest espectre canvia la seva llum segons quin sigui l’aspecte dels arbres. Un programa de postprocés s’encarrega d’associar els colors visibles amb els espectres invisibles, de manera que la informació es pugui interpretar fàcilment mitjançant un mapa o una fotografia. Combinant adequadament les capes de colors, es pot fer un seguiment de l’estat vegetal de qualssevol planta. “La nostra feina no és localitzar escarabats -puntualitza Oliveros- sinó diferenciar les alzines sanes de les malaltes i les que estan emmalaltint. Ho posam tot en un mapa i els operaris de Medi Ambient decideixen si talen els arbres o executen altres actuacions pertinents”.

ELS VOLS NO tripulats de NorDron per detectar l’avanç del banyarriquer s’han fet les darreres setmanes a diverses finques de Menut i Binifaldó. Cada dron fa un recorregut programat i capta imatges de la parcel·la assignada. Vola entre 15 i 20 minuts, en funció de la durada de les seves bateries. A més de la informació de plagues, el plànol en 3-D i el mapa de colors, també diran si el terreny necessita regar-se, si li manquen nitrats o si està excessivament humit. Els drons també ofereixen dades precises respecte del percentatge d’arbres malalts i sobre les distintes espècies que hi ha sobre el terreny, ja que cada planta reflecteix la llum de manera diferent. Les càmeres multiespectrals d’un dron tenen una resolució de tres centímetres volant a uns 60 metres d’alçada. Segons sigui l’objectiu i la resolució desitjada per a cada missió, els aparells volaran a una alçada o una altra. Lògicament, com més baix més precises són les imatges. L’altura màxima permesa és de 120 metres.

“Els clients contracten els nostres serveis i els explicam el que podem fer i el que no, perquè hi ha moltes limitacions i llocs on no es pot volar”, explica el responsable de NorDron. Un dels problemes principals és que mentre van sorgint noves aplicacions, cada cop la normativa es més restrictiva. Ara mateix la Llei estatal 8/2014, que està pendent de revisió, prohibeix sobrevolar damunt els nuclis urbans. Per fer volar un dron s’ha de ser ‘pilot’ i passar unes revisions mèdiques, comunicar el número de sèrie de cada aparell a l’AESA i disposar d’una assegurança obligatòria. Els drons treballen amb empreses operadores i no es poden llogar, al menys per ara.

NorDron ha fet una inversió de 60.000 euros per poder adquirir tres aparells en propietat, tot i que hi ha càmeres que costen 25.000 euros cada una i sensors preparats per feines molt específiques que tenen un preu de 15.000 euros. Les aplicacions, explica Oliveros, poden ser infinites: censos d’aus, localització de nius als penya-segats, estudis de canteres, abocadors, cales, inventaris de carreteres, moviments de terres, despreniments de roques, restauració patrimonial -esglésies, molins, fars- estudis de torres d’alta tensió, elements aïllants, col·locació de bastides, construcció de maquetes gegants i feines encarregades per particulars que demanen plànols topogràfics al mil·límetre de les seves propietats per aportar dades al cadastre o fer transaccions de compra i venda.

NORDRON S’ESTÀ PREPARANT per una altra feina, també encarregada per la Conselleria de Medi Ambient. Al Parc Natural de Mondragó hi ha una altra plaga que afecta greument els pinars: el tomicus piniperda i l’ orthotomicus erosus, dos escarabats minadors. L’empresa ja s’ha posat d’acord amb la Conselleria per fer un vol amb drons cada 15 dies, intentar localitzar els arbres morts per tal que les brigades forestals actuïn després en conseqüència. NorDron no és l’única empresa de Balears especialitzada a detectar plagues amb l’ús de drons. Garau Ingenieros ha començat un projecte pilot de control dels efectes del becut vermell a través d’imatges infraroges. Aquesta empresa també fa seguiment d’obres, detecta diferències de temperatura a les masses d’aigua, mescles en depuradores i fallades en els aïllaments tèrmics.

“TREBALLAR AMB DRONS suposarà un gran avenç en la recollida de dades, com en el seu dia va suposar la implantació dels sistemes de geoposicionament, tot i que al principi van generar desconfiança”, recorda el gerent de NorDron. “Jo he confiat en els drons perquè aporten grans avantatges: aconsegueixen més informació, guanyen temps i estalvien pressupost. Els nostres clients se sorprenen molt i ho troben més barat del que s’havien pensat inicialment que els costaria”, conclou Oliveros.

EN EL FUTUR, recollir dades i interpretar-les amb l’ajut de drons facilitarà molt la feina de les empreses i es convertirà en un valor afegit de caire tecnològic, especialment per a determinats projectes, ja que el seu ús permetrà retallar els períodes de redacció i execució. També possibilitarà mesuraments que abans eren impossibles de fer. Com diu Oliveros, els drons seran una “revolució”. La qüestió és saber què passarà amb els clients que volen continuar veient un plànol com l’han vist tota la vida, en dues dimensions i damunt un paper. Els models en 3-D provocaran recel, o finalment acabaran per generalitzar-se? Segur que els drons ens ajudaran a trobar la resposta.