"Hauríem de prioritzar una recerca molt més útil, ràpida i propera a la gent"

Amb una dilatada carrera científica, l’oceanògrafa mallorquina és experta en ecologia marina, alteració dels hàbitats per la presència de l’home, ecosistemes i processos naturals. També presideix el Subcomitè d’Ecosistemes Marins i Recursos Vius de la Comissió Internacional per a l’Exploració Científica de la Mediterrània (CIESM). Des de l’1 de novembre és la nova directora del COB-IEO.

Com afrontau aquesta nova etapa al capdavant del COB?

Amb molta il·lusió. M’he format al CSIC, on vaig fer la meva tesi. Després, ja com a investigadora, he estat molts anys a l’Imedea, a la UIB i, posteriorment, a l’IEO. D’entrada, vull dir-vos que em sent molt compromesa a cuidar l’entorn natural de les nostres Illes. Pens que hem de consolidar les Balears com un referent del medi marí a la Mediterrània. Dins aquest context, l’Oceanogràfic ha d’esdevenir un centre de referència. És veritat que la mar està canviant, però les noves tecnologies i internet propicien la col·laboració local i internacional. Ho hem d’aprofitar. El medi ambient hauria de ser una prioritat per a tothom, exactament igual que ho són l’educació i la sanitat, perquè és ca nostra.

Malauradament no és gaire habitual que una dona estigui al capdavant d’una institució.

Som la primera en quasi cent anys d’aquest centre de Balears! Hi ha dues directores més en els centres de l’IEO: una a Vigo i l’altra a Santander. En el camp de l’oceanografia i en les ciències marines, en general, hi ha molta presència femenina, amb currículums acadèmics molt bons. Però així com la presència femenina és important en l’àmbit formatiu, no podem dir el mateix quan es tracta de dirigir projectes rellevants, presa de decisions i participació en fòrums o comitès, perquè llavors es gira la truita i quasi tots són homes. Jo pensava que amb el temps aquesta desproporció tendiria a equilibrar-se, però no ha estat així. Això no només passa a l’IEO, sinó gairebé a tots els llocs.

Com és el COB del segle XXI i quina és la seva funció?

Ara mateix som unes vuitanta persones. El nostre centre és especialment actiu dins l’IEO pel que fa a recerca, publicacions i projectes. En captació de recursos de concurrència competitiva som dels primers en el rànquing estatal. El COB-IEO és un organisme de l’Estat i com a tal tenim una funció assessora, amb l’obligació de proposar solucions en temes de pesqueria, oceanografia, canvi climàtic, qualitat d’aigua, contaminants, etcètera, i hem de respondre als requeriments i directives europees que són de compliment obligat. Històricament hem tingut una vocació molt orientada cap a les pesqueries, però crec que, amb el temps, ens hem anat adaptant a les necessitats i característiques pròpies de les Balears amb l’objectiu de donar respostes als problemes reals que importen a la societat, com els efectes del canvi climàtic, el turisme massificat i la contaminació.

Això implica aparcar la ciència bàsica?

Vull tractar de reforçar la relació entre el nostre centre i les necessitats de la societat. Això no vol dir obviar la ciència bàsica, que és essencial, però entre tots hauríem de saber adequar la recerca a les necessitats de les persones i arribar més ràpidament a la societat. Des del Centre Oceanogràfic m’agradaria prioritzar una recerca molt més útil, rapida i propera a la gent. Hi ha massa burocratització i el nostre sistema científic és massa complicat administrativament. No hauria de ser així, i més en aquest context de recursos limitats i restriccions econòmiques en el qual estam.

Per què és complicat i burocràtic?

L’IEO és una institució molt centralitzada i ens ha de donar el vistiplau a tots els nostres projectes i actuacions, fins i tot els convenis als quals arribam a escala autonòmica. Sovint el ritme és massa lent i trob que tot hauria de ser més dinàmic. Ens frena la burocràcia i estam arribant a un punt d’inoperativitat administrativa. No hauríem de ser tan subsidiaris de l’Estat. Per exemple, si un científic té un projecte europeu del qual ha aconseguit un finançament en concurrència competitiva per mèrits propis i excel·lència, a vegades la seva execució es retarda perquè els expedients de compra estan aturats, no es pot contractar personal o no es poden activar despeses. Jo crec que això està fent patir molt a la ciència.

Així doncs, com es pot revertir aquesta situació?

Afrontant els problemes reals i immediats, mirant de quina manera la ciència i la tecnologia poden ajudar a mitigar els processos de pèrdua de biodiversitat i de qualitat ambiental. Aquí ens ocupam del Francisco de Paula Navarro, un vaixell oceanogràfic que té la base a les Illes Balears. Nosaltres en coordinam totes les campanyes i despeses. Per ventura hauríem de començar a establir noves vies de finançament, d’acord amb les empreses o els usuaris, que al cap i a la fi són els que obtindran un benefici de les nostres investigacions. No es tracta d’estar al servei de l’empresa, sinó de convergir cap a un canvi de model.

Instal·lar-vos en el Parc Bit seria un canvi de model per a vosaltres?

Hi ha una proposta per ocupar una part del Complex Balear d’R+D+I, un nou edifici encara per estrenar en aquest parc tecnològic, però al Govern li falta recepcionar-lo. La idea seria poder ocupar una superfície d’uns 800 metres quadrats per poder traslladar-hi part de la nostra plantilla, segurament el personal postdoctoral, determinats equips de recerca i els laboratoris de química analítica i d’ecologia larvària. Tot amb la intenció d’anar configurant una massa crítica i aglutinar el coneixement en ciències marines, a prop de la Universitat i d’altres centres de recerca.

Quines són les campanyes en les quals participarà el COB-IEO el 2017?

Quasi cada mes estam immersos en una campanya, de diferent magnitud. Però si he de destacar-ne cap podria enumerar les següents: la campanya Infrarock per veure com responen les comunitats de peixos i algues en el substrat més rocós, sense incloure les praderies de posidònia, perquè ja hi ha grups que hi fan feina; la campanya Radmed sobre oceanografia (salinitat, nutrients, corrents i masses d’aigua); la campanya Medits sobre avaluació de recursos pesquers i demersals; la campanya Bluefin sobre túnids i àrees de posta; les campanyes Medias, mitjançant acústica marina, que avaluen estocs de sardines, anxoves, i petits i mitjans peixos pelàgics. I la campanya Intemares, que substitueix Indemares, que començarà ara i tindrà un abast estatal, vinculada a l’estudi d’hàbitats marins vulnerables.

Quines seran les espècies de peixos comercials prioritàries pel COB-IEO en el futur?

Tractam de fugir de la visió monoespecífica de l’oceanografia; preferim un enfocament més orientat cap als ecosistemes en conjunt. Els efectes sobre les àrees marines protegides també és una línia molt potent d’estudi, i a les Balears som bastant pioners. Cabrera és una gran oportunitat, com si fos un laboratori natural, per estudiar els processos naturals. Tot i així, responent la vostra pregunta, continuarem fent feina amb l’estudi del moll, el lluç, l’anfós i la gamba vermella, entre d’altres espècies.

La situació de la nacra és preocupant?

Ens hem implicat des del començament en l’estudi i anàlisi de la Pinna nobilis. No sabem encara les causes de la seva mortaldat massiva, però és molt preocupant; és una espècie que no es mou, filtradora, i s’han detectat uns índexs de mortaldat del 90% des de Màlaga fins al cap de Creus, incloses les Illes Balears. Això vol dir que tota aquesta àrea de la Mediterrània ha estat sotmesa a les mateixes masses d’aigua, segurament amb una càrrega de contaminants, bacteris i patògens. Hem creat un grup d’experts i tècnics per tractar de protegir-la i esbrinar el que ha passat; és la nostra obligació.

Quins són els efectes dels microplàstics?

Xerram molt del ‘micro’ darrerament, però el ‘macro’ és igual de problemàtic, amb impactes igual de rellevants sobre la biota i efectes directes molt nocius. Em preocupa el fet que els microplàstics esdevinguin noves molècules. La natura encara no ha tingut els mecanismes evolutius per adequar-se a aquestes noves molècules. No sabem el que passarà, ni el seu grau de toxicitat, perdurabilitat, fragmentabilitat i afectació real en els ecosistemes. Les campanyes d’oceanografia clàssiques estan incorporant, cada vegada més, estudis d’acumulació de plàstics a les columnes d’aigua, superfície i grans fondàries.

L’Estació d’Investigació Jaume Ferrer de la Mola (Menorca) augmentarà els seus equipaments?

No depèn només de l’IEO, perquè hi ha una codirecció amb la Direcció General d’Innovació i Recerca de la CAIB. Ara s’hi incorporaran tres persones permanents i signarem un nou conveni que es prolongarà fins al 2020. És una bona oportunitat perquè Menorca pugui ser un lloc d’intercanvi d’informació amb científics d’altres països. Per acabar, m’agradaria animar els joves amb vocació per les ciències marines que coneguin el COB, on poden optar a una tutoria dins un àmbit científic o participar en campanyes de recerca. Això sí, hauran d’estar preparats per embarcar-se i potser marejar-se un poc, o passar fred... Però els valdrà la pena, això segur.