Abans del recent incendi esdevingut a Doñana, la Unesco va advertir els seus gestors de les nefastes conseqüències de la sobreexplotació dels aqüífers, avisant que aquest espai, meravellós i únic, podria entrar dins la llista de Patrimoni de la Humanitat “en perill”. Un mes després, Doñana entrà efectivament en perill, però no per culpa de l’aigua, sinó del foc. Quina estranya paradoxa! Però l’amenaça del foc a Doñana no és nova i sempre ha representat un perill històric, conjuntament amb l’aprofitament il·legal dels aqüífers i els dragatges.
Aquests dies ha estat difícil no recordar l’incendi que el juliol del 2013 va afectar els municipis d’Andratx, Estellencs i Calvià, que cremà 2.400 hectàrees forestals de la serra de Tramuntana, també declarada Patrimoni de la Humanitat. Quines són les principals amenaces a la Serra, a més del foc? La comunitat científica i els ecologistes estan d’acord que el model turístic tradicional suposa un perill per al patrimoni paisatgístic, cultural i naturalístic d’aquesta part de l’illa. Igual que passa a Doñana amb el linx ibèric, la Serra també té els seus emblemes, com el ferreret o el voltor negre, i els seus racons d’hàbitats extraordinaris, com la Dragonera, el torrent de Pareis o les fonts Ufanes...
Miguel Delibes, biòleg de l’Estació Biològica de Doñana del CSIC, va estar a Mallorca fa dos anys. Fill del famós l’escriptor, amb el qual va escriure 'La Tierra herida: ¿qué mundo heredarán nuestros hijos?', el científic ha fet aquests dies una reflexió optimista sobre Doñana. Opina que, a pesar de tot, l’incendi servirà per “rellançar” aquest espai maltractat per l’home i diu que “va ser més difícil aixecar Doñana, però es va fer, i ara la recuperarem”. Segur que la Trapa mereixeria una versió mallorquina de la frase de Delibes, per exemple la del GOB: ‘Tota pedra fa paret’. Aquests dies que s’han realitzat les darreres sessions de consulta ciutadana sobre “la Serra que volem” convé que no oblidem les lliçons de Doñana. Per si de cas.
