20/12/2016

Fer un Rosberg

2 min
Nico Rosberg, celebrant la 'pole' a Hongria

El món de l’esport és un gran mirall per aprendre lliçons de vida. Res com l’esport per entendre la importància d’alguns dels valors essencials per construir personalment i professionalment els nens que d’aquí un temps seran els adults de demà.

Per què? Doncs segurament perquè en un partit pots veure els resultats de tot el que és clau per anar per la vida. Sempre positivitzem els missatges que descodifiquem de l’esport per la seva èpica, i jo sóc el primer a fer-ho quan exemplifico moltes actuacions dels seus ídols als meus fills.

Sense voler-los posar més pressió de la que tenen, els esportistes d’alt nivell haurien de ser conscients que quan competeixen estan actuant a l’escenari d’un gran teatre mundial on tot el que facin queda automàticament convertit en imatge per a tots els que els idolatren i copien.

Seria el cas, per exemple, del sacrifici diari representat per la història d’un nen malaltís anomenat Lionel que necessitava un tractament per créixer com els altres i que es va convertir en el millor futbolista de totes les èpoques (perdó als madridistes i als maradonians).

I és que el triomf és efímer si deixes de seguir el camí correcte uns instants. I, en sentit contrari, pots ressorgir de les cendres si tornes a treballar amb la constància d’abans, oi Mr. Phelps?

L’esport també dóna exemples de què vol dir que l’èxit no et pugi al cap i sempre sàpigues on són teus orígens, una cosa que ens ensenya cada cop que parla un noi de Manacor que es diu Rafael.

És també el fair play que exhibeix cada diumenge, guanyi, empati o perdi, un noi de la Manxa el nom del qual sí que cal recordar i que el mestre Puyal va anomenar Don Andrés.

Tots aquests exemples gairebé sempre estan lligats a l’èxit o a la victòria. Els que estan lligats al fracàs passen per davant nostre molt més ràpidament. En un món on ser al cim sembla l’únic important, quin valor que té la decisió de Nico Rosberg de dir “Me’n vaig, no continuo”.

Exemple per a la societat

Arribar a tocar el cel, a l’objectiu que t’havies marcat des que eres un marrec, i aleshores dir prou em sembla molt maco. Deixar d’embutxacar-te una morterada i anar-te’n cap a casa. Decidir que, en aquesta vida, un cop t’has demostrat que pots ser el millor, està tan bé, o més, voler aconseguir ser el millor marit o el millor pare i no haver de buscar cap excusa per fer aquest pas em sembla excepcional. En podríem dir fer un Rosberg.

Que maco que seria veure molts exemples no solament en l’esport, sinó també en l’empresa, en la política, en la societat.

Gràcies, Nico.

stats