Així es va gestar el retorn del jutge que portarà el cas Lezo
El ministeri de Justícia va decidir l’última setmana de maig donar per acabada la missió de serveis especials de Manuel García-Castellón, magistrat d’enllaç a Roma, després de més de cinc anys en aquesta plaça i onze anys previs exercint el mateix càrrec a París. Segons fonts consultades per l’ARA, el ministeri va estimar que aquesta era la solució per evitar noves places temporals al jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, que el jutge Eloy Velasco va abandonar l’1 de juny per ser magistrat de la sala d’apel·lacions.
El concurs per cobrir la plaça vacant de Velasco a través d’una nova comissió de serveis, però, ja s’havia convocat el 24 de maig. El president de l’Audiència Nacional, José Ramón Navarro, va intentar que en el període en què es resolia el concurs -en el qual l’antiguitat era la carta del triomf-, un altre magistrat, Ricardo Rodríguez, amic de la nova presidenta de la sala penal, Concepción Espejel -i que quedava lliure d’una comissió de serveis de l’Audiència Nacional-, ocupés la plaça. Aquesta operació va ser finalment descartada perquè el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va considerar que l’activitat de García-Castellón com a magistrat a Roma ja estava esgotada, i que era pertinent que es fes càrrec del jutjat del qual era titular, el 6, que porta casos de corrupció del PP importants, com Púnica o Lezo.
García-Castellón va viatjar a Madrid, i divendres passat va presentar un escrit al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en el qual anticipava la seva decisió de sol·licitar el reingrés immediat al servei actiu. Això, segons va ser acordat, permetia a la comissió permanent del CGPJ avançar la seva reunió per excloure la plaça del concurs convocat. Si no s’hagués fet així, el magistrat escollit quedaria adscrit al president de l’Audiència Nacional a l’espera d’una comissió de serveis.
El rastre a les converses González-Zaplana
El retorn de García-Castellón ha evocat alguna de les converses que va mantenir l’expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, ara a la presó, amb el seu amic i exministre Eduardo Zaplana, segons consta en les intervencions telefòniques del sumari del cas Lezo. A més de mostrar-se entusiasmat amb el nomenament de Manuel Moix a la Fiscalia Anticorrupció, González fa referència a la situació d’interinatge de certs jutjats.
L’expresident madrileny parla d’un jutge “ rogelio ” (progressista), en referència a Miguel Carmona, que en el seu dia va pactar amb l’exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón no fer-se càrrec del jutjat del qual havia aconseguit la titularitat -el central d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, instructor del cas Gürtel- per ser magistrat d’enllaç a Londres, una plaça que no s’havia ocupat mai abans. Gallardón no volia un jutge progressista amb prestigi com Carmona al poder judicial després que la mà llarga de Federico Trillo hagués aconseguit inhabilitar el jutge Baltasar Garzón. González barreja en la conversa aquest tema amb el jutjat número 6 que porta Velasco en comissió de serveis i el titular del qual era a Roma. “Que vingui el titular -diu a Zaplana-, que ja me les arreglaré amb el titular, cony”. Ara el titular, García-Castellón, torna a ocupar-se del jutjat.
