Montilla va frenar el fitxatge de Rato per Criteria

MadridRodrigo Rato va preparar a consciència la seva sortida del Fons Monetari Internacional en veure que el seu entramat societari en paradisos fiscals podia comportar-li una destitució a l’estil de la que va fer caure Paul Wolfowitz, president del Banc Mundial, el 2007.

L’exvicepresident del govern espanyol va negociar amb Ricard Fornesa, president de La Caixa fins a aquell 7 juny -quan va ser substituït per Isidre Fainé-, al qual li havia dit que només abandonaria l’FMI si rebia una oferta que no pogués rebutjar. L’entitat catalana li va oferir ser vicepresident executiu de Caixa Holding (que el juliol d’aquell any passaria a dir-se Criteria), oferta a la qual Rato va dir que sí, ja que, segons va explicar, això li permetria ocupar-se dels seus fills a Espanya.

El 28 de juny del 2007, quaranta dies després que Wolfowitz fos destituït com a president del Banc Mundial per haver afavorit la seva companya sentimental, Rato va informar el consell executiu que no compliria la totalitat del mandat de cinc anys -que vencia el juny del 2009- i que, per raons familiars, especialment l’educació dels fills, havia decidit tornar a Espanya.

Però en aquella data, segons ha sabut l’ARA, ja tenia l’oferta tancada amb La Caixa. Una font assenyala que va ser Ricard Fornesa -en un moment de canvi de president a La Caixa- qui va jugar un paper actiu en les negociacions amb Rato.

Durant els seus anys a l’FMI, entre el 2004 i el 2007, Rato havia seguit fent negocis amb empreses localitzades en paradisos fiscals -Red Rose, a Panamà, per exemple- i amb la seva empresa Cor Comunicación.

L’informe de la Guàrdia Civil precisa que, durant els tres anys de Rodrigo Rato a l’FMI, Cor Comunicación va segellar contractes per 31 milions (dels 82 que va facturar en tota la seva trajectòria aquesta empresa), dels quals Rato va cobrar la pertinent comissió.

El maig i el juny del 2007, segons altres fonts, l’FMI no investigava encara l’activitat privada de Rato. Va ser mesos després que l’organisme va encarregar a PwC un informe sobre l’activitat de les empreses de l’entramat de Rato.

Posició de força

Rato va utilitzar la seva “disposició a renunciar al millor lloc de treball que es pot somiar per tornar a Espanya”, segons les fonts consultades, com a argument per negociar amb presidents d’empreses espanyoles una posició estratègica.

En realitat, tenia necessitat de marxar de l’FMI pel risc que una investigació acabés en un escàndol internacional i en un procés de destitució. Així va aconseguir rendibilitzar la seva disposició a deixar l’FMI per obtenir un càrrec en el hòlding industrial de la primera caixa d’estalvis espanyola, La Caixa.

Però les negociacions secretes entre La Caixa i Rato van patir una filtració. El periodista Jesús Cacho, d’ El Confidencial, va publicar la informació del pacte que convertiria Rato en vicepresident executiu de Criteria cinc dies després de l’anunci de renúncia de Rato a Washington, és a dir, el 3 de juliol del 2007. Segons deia, l’acceptació de l’oferta “ha provocat la seva renúncia a seguir a Washington al capdavant de l’FMI”.

En realitat, Rato va decidir abandonar el càrrec a l’FMI per por de l’esclat de l’escàndol amb les seves societats i va convertir aquesta necessitat en una arma de negociació per obtenir el càrrec que volia.

Però la carambola de renunciar a l’FMI i saltar a vicepresident de Criteria es va frustrar, segons fonts consultades per l’ARA, arran de la intervenció del president de la Generalitat José Montilla, que de manera força directa va vetar la iniciativa. Amb tot, fonts pròximes a l’expresident manifesten que “sempre es va mantenir respectuós amb les decisions de les empreses privades”, que “corresponen exclusivament als seus accionistes o directius”.

Tot just tornar a Espanya, Rato, que guanyava 400.000 euros anuals a l’FMI, va multiplicar el seu sou per sis en fitxar pel banc d’inversió Lazard, que li va pagar prop de 2,7 milions d’euros entre sou base, primes i altres incentius. Després de Lazard van venir el Banco Santander, que va incorporar Rato al seu consell assessor internacional amb una remuneració de 200.000 euros anuals, i Criteria, que finalment el va nomenar president del seu consell assessor.

“Agenda plena de polítics”

En el seu comunicat, el president executiu de Lazard, Bruce Wasserstein, va explicar, el 4 de desembre del 2007, per què contractava Rato, que no feia ni un mes que era a Espanya des que havia tornat de Washington: “Obrir portes, assessorar grans fusions i adquisicions, aprofitar una agenda plena de polítics, banquers i empresaris de tot el món. Rato aporta abundants coneixements en matèria econòmica i relacions en el sector públic i el sector privat pel seu perfil en alts càrrecs financers”.

Obrir portes: Lazard sabia molt bé el que volia de Rato.