23/11/2016

La mort de Rita Barberá fa aflorar les misèries del PP

3 min
Rita Barberá, ocupant el seu escó al grup mixt del Senat

MadridLa mort sobtada de l'exalcaldessa de València i senadora, Rita Barberá, ha expulsat diferents rius de lava que s'acumulaven en aquest volcà que és el PP. I aquests rius han anat en vàries direccions: per una banda, el PP ha passat comptes, jutges i fiscals, tots els que van propiciar la "cacera" que -segons la seva versió- va conduir a l'aturada cardíaca de la senadora; per l'altra, també José María Aznar ha passat comptes interns contra Mariano Rajoy per haver-la "exclòs" del partit.

I en aquest context, la difusió en declaracions i comentaris espuris assegurant que, després de la seva compareixença el passat dilluns al Tribunal Suprem per respondre a les preguntes sobre la seva presumpta implicació en l'operació de blanqueig per a la campanya electoral de 2015, la causa contra Barberá seria arxivada pròximament.

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha estat el primer a atacar a tots aquells que van informar sobre els procediments en curs: "Cadascú tindrà sobre la seva consciència les barbaritats que ha dit sobre Barberá. Lamento que hagi tingut uns mesos finals amb tanta crítica injustificada. Jo he parlat sempre de presumpció d'innocència".

Va ser un jutge de València, el titular del jutjat d'instrucció 18, el que va enviar al Tribunal Suprem la causa del presumpte blanqueig de capitals a la campanya electoral de les eleccions autonòmiques i municipals de 2015. L'aleshores alcaldessa de València havia donat 1.000 euros a través d'un taló. Molts altres dirigents municipals han confessat que aquests diners se'ls hi van tornar en dos bitllets de 500 euros i que hi havia feixos de bitllets amb aquesta finalitat, una pista per a entendre que el Grup Municipal del PP i el PP de València necessitaven "netejar" diners "brut" procedent d'un possible finançament il·legal.

L'operació de blanqueig suposa l'existència de delictes subjacents (delictes electorals, finançament il·legal) i Rita Barberá va reconèixer el taló amb què havia transferit 1.000 euros a finals de març del 2015, les mateixes dates que la resta. Per tant, l'atac de Catalá suposa un atemptat contra la independència judicial, cosa que, per altra banda, és habitual a les seves intervencions. Ja va atacar a la jutge de Madrid Rosa Freire en analitzar davant les càmeres de televisió la seva interlocutòria judicial en què s'imputava al PP com a persona jurídica en el cas de la destrucció del disc dur de l'ordinador de l'extresorer del partit, Luis Bárcenas.

Hi ha, però, a les seves declaracions un assumpte rellevant. I és que Catalá era contrari a acceptar, a les negociacions entre Rajoy i Albert Rivera, la proposta de Ciutadans per a què un dirigent polític havia de dimitir i entregar el seu escó tan bon punt fos imputat / investigat. Però Catalá hauria de dirigir els seus dards a Rajoy, perquè va ser ell qui, per garantir-se el suport de Rivera a la seva investidura, va acceptar aquesta mesura.

L'abandonament del PP

Rita Barberá va considerar injust entregar l'escó sense ni tan sols haver prestat declaració. Fins i tot Luis Bárcenas, tresorer del PP, va declarar voluntàriament al Suprem el juny de 2009 i només va entregar l'acta quan el Senat va aprovar la sol·licitud de suplicatori, el septembre de 2009.Però Rajoy va deixar fer als seus doberman -els Pablo Casado, Alfonso Alonso, Javier Maroto i Andrea Levy- i va pactar finalment que si no deixava l'escó -per designació autonòmica del Parlament valencià- es donaria de baixa al PP. Això li permetria a Rajoy esquivar la pressió mediàtica i rentar-se, com Pilat, les mans. Mort el gos es va acabar la ràbia.

Va ser la conducta de Rajoy a Bratislava quan per primer cop va respondre sobre Rita Barberá i la investigació al Tribunal Suprem. "Ha abandonat el PP. Nosaltres li vam demanar que renunciés a la militància i ho ha fet. El president ja no té autoritat sobre ella", va dir Rajoy el 18 de setembre. Però en aquell moment, al forçar el pacte per deixar el grup popular al Senat i es donés de baixa al partit, a tots els va semblar bé. José Maria Aznar, president d’honor del PP, no va obrir la boca per defensar la pressumpció d’innocència de Barberá.

Rajoy va parlar amb ella, segons ha confessat el presidentTambé José Manuel García-Margallo ha revelat que havia de sopar amb ella el dimarts

És a dir: "Mariano, no t’ho perdonaré, l’has exclòs del nostre partit". tampoc Aznar, segons s’ha apuntat, va defensar la pressumpciódoberman

el PP intenta rendibilitzar les circumstàncies de la mort,de facto

l fiscal Juan Ignacio Campos ja havia començat a redactar l’escrit en què demanava noves diligències

La mort de Barberá va estar influïda en els últims tempsel seu món s’ha esfondrat i el PP l’ha fet foraa mort de la seva amiga més estimada

stats