11/10/2017

El 18 de brumari de Carles Puigdemont

2 min
Carles Puigdemont abraçant-se a Carme Forcadell just després de firmar la declaració ahir al Parlament.

Periodista"Per a nosaltres no n’hi ha prou i per als seus partidaris resulta insuficient”, va apuntar ahir a la nit una font pròxima al govern de Rajoy, després que Carles Puigdemont proposés suspendre unes setmanes la declaració d’independència per entrar en una etapa de diàleg.

Puigdemont ha assumit de facto tots els poders. Ha donat per bons els resultats del referèndum (cosa que corresponia a la Sindicatura Electoral, dissolta per renúncia dels seus membres, multats pel Tribunal Constitucional), ha anunciat que d’acord amb la llei del referèndum (article 4) la victòria del sí converteix Catalunya en un estat independent en forma de República, i ha resolt suspendre’n els efectes durant unes setmanes.

Això vol dir que la llei de transitorietat, que havia d’entrar en vigor just després de declarar-se l’estat independent, ha quedat suspesa pel que fa a la seva aplicació.

Qui ho ha decidit? El president Puigdemont. Per tant, a més dels poders executius s’ha atribuït poders legislatius.

Puigdemont ha assajat així una mena de cop a l’estil de Lluís Bonaparte el 2 de desembre del 1851 a París. Ha nascut, doncs, el bonapartisme puigdemontista.

Escac o gambit?

La suspensió “unes setmanes” dels efectes de la llei de transitorietat -és a dir, de la vigència de l’estat independent- li ha permès mostrar a les institucions europees que ell no adopta posicions “irreversibles” i, sota la bandera del diàleg, fer escac a Mariano Rajoy en relació amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Amb tot, Rajoy, tal com vam informar en aquestes pàgines, preveia exactament una declaració diferida com una de les alternatives. I, per tant, tenia decidida la posició d’anar igualment cap a l’aplicació del 155.

Caldrà veure si ara segueix per aquest camí, i gira l’esquena a un moviment de Puigdemont que al govern espanyol es considera només un gambit, un moviment d’obertura als escacs que implica el sacrifici d’alguna peça.

El 155 comença per un requeriment de Rajoy a Puigdemont perquè torni a l’ordenament constitucional en un termini de 24 hores, per exemple. Si la resposta és negativa, Rajoy portaria un decret llei al Senat per demanar el debat sobre el 155. Hi haurà d’exposar les “mesures necessàries” que proposi per sotmetre-les a la cambra alta.

No sembla que la línia sigui suspendre completament l’autonomia, sinó que el govern de Rajoy n’assumiria certes funcions: ordre públic, economia i altres.

Tampoc queda clar si se suspendrà o se cessarà el Govern. L’alternativa és deixar-lo com un òrgan administratiu i que el govern de Mariano Rajoy confiï a determinats alts càrrecs les funcions que resolgui que ha d’assumir.

Amb la convocatòria d’un consell de ministres extraordinari avui mateix al matí pot accelerar els terminis. Fonts consultades per l’ARA assenyalen que Rajoy podria aprofitar tant el consell de ministres com la seva compareixença de la tarda al Congrés de Diputats per ensenyar les seves cartes.

Pel que fa a l’apel·lació a la mediació per part del president de la Generalitat, segons fonts consultades es refereix a múltiples contactes mantinguts els últims dies. Una de les personalitats contactades ha sigut l’ex primer ministre del Regne Unit, David Cameron, que va autoritzar el referèndum a Escòcia el 2014. Amb tot, tret de bones paraules Cameron no ha assumit cap mena de compromís amb la Generalitat.

stats