06/10/2017

La 'treva' dels quatre dies

3 min
Rajoy exigeix a Puigdemont tornar a l’autonomisme

La compareixença de Carles Puigdemont al Parlament dimarts vinent ha suposat una treva entre el govern de la Generalitat i el govern espanyol. Una mostra d’això ha sigut la decisió de la Fiscalia de l’Audiència Nacional d’abstenir-se de tirar llenya al foc i demanar, fins i tot, un ajornament de les declaracions de Trapero, Laplana, Sánchez i Cuixart en la denúncia per sedició. Si han anat a declarar ha sigut per la insistència de Trapero, que va ser acollida per la magistrada Carmen Lamela, amb l’anunci de la fiscalia que els tornarà a citar a declarar aviat.

Tot i que la Guàrdia Civil ha presentat a última hora un informe de 300 pàgines, això ha permès maquillar la situació. El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, va aconsellar aprofitar l’informe per obrir un parèntesi fins després de la declaració de Puigdemont.

Les disculpes per la repressió de l’1-O del delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, tot i que fetes de cara a la galeria i arran de la protesta internacional, suposen apartar-se dels discursos de Rajoy i del rei: el primer va justificar l’actuació policial i el segon va ignorar els ferits.

El govern de Rajoy, doncs, sembla treure conseqüències de l’error garrafal -que la premsa de tot el món no deixa de subratllar- que va suposar l’ús de porres i pilotes de goma, i que no va servir per avortar el referèndum de l’1-O -invalidat amb anterioritat-, i ha decidit ajornar un nou enfrontament.

Aquest enfrontament s’hauria pogut produir ahir en dos àmbits: a l’Audiència Nacional, amb el pretext d’estudiar el nou informe de la Guàrdia Civil; i, també, al consell de ministres, en no decidir -com van sol·licitar en els seus missatges el rei Felip VI i l’expresident José María Aznar- presentar el decret llei de l’article 155 de la Constitució davant el Senat per intervenir, d’una manera o altra, l’autonomia catalana. En canvi, qui va tenir protagonisme al consell de ministres va ser Luis de Guindos, que va informar sobre la situació econòmica del conflicte. Parlant clar: la proposta del decret llei per facilitar a les empreses que vulguin traslladar la seva seu social sense haver de passar per les juntes d’accionistes.

De la mateixa manera que en la jurisprudència penal hi va haver una sentència Botín, potser el decret, segons la informació recollida per l’ARA, s’hauria de dir, en dret mercantil, el decret Fainé, tenint en compte les gestions florentines del president de la Fundació Bancària La Caixa amb el ministre d’Economia.

Tres escenaris

Una treva fràgil en el terreny jurídico-penal -després que el TC hagi suspès el ple de dilluns i la decisió de Puigdemont de comparèixer dimarts- que va acompanyada, però, d’una artilleria a la independència potencial sota la forma d’anuncis de trasllats de seus socials d’empreses. El govern de Rajoy treballa amb tres escenaris teòrics: DUI directa; DUI en un termini de sis mesos; eleccions autonòmiques plebiscitàries en un període de tres mesos.

Ahir el govern espanyol va descartar la primera, però no va ocultar la seva preocupació per la incertesa econòmica que podria plantejar la segona. La tercera, eleccions, permetria guanyar més temps.

Si es declara la independència a termini fix, ¿el govern mantindria fora del tauler el decret llei del 155 de “mesures necessàries”? La resposta de fonts governamentals és: caldria tornar-ho a reconsiderar.

stats