30/01/2013

Revolució a l'educació?

3 min
Revolució a l'educació?

L'educació ha canviat, o més ben dit, els models educatius han canviat. La transformació que s'ha produït en els darrers vint anys ha estat d'una magnitud tal que se'm fa difícil de precisar si estem davant d'una autèntica revolució, del final d'una etapa o si simplement, intentant rebaixar tensions, és tan sols un canvi metodològic a través de les noves tecnologies.

En aquest sentit, l'aparició i el debat generat pels MOOC (massive open online courses ) posa un cop més en escac l'educació tradicional sense que ningú no pugui predir l'abast que tindran en la realitat. Però en què consisteixen els MOOC? Es tracta d'un moviment que promou l'oferta de cursos universitaris online , en els quals no es requereix cap requeriment previ per poder-los realitzar. Són espais de formació totalment gratuïts en els quals no hi ha límit d'inscripcions; no se n'obtenen crèdits, però recentment se'n pot obtenir un certificat de realització. En general, es tracta d'uns cursos que tenen una durada d'entre sis i deu setmanes.

No s'entén l'aparició d'aquest nou model de formació fora del context de l'ús de les noves tecnologies per a "un ensenyament obert i a distància". No fa gaire els mitjans de comunicació internacionals ho van presentar com una gran revolució, però al meu entendre el que de veritat es podria considerar com a tal és el fet que estan promoguts per professors de les millors universitats, com ara Harvard, el MIT, Stanford, Berkeley, Bristol o Warwick. Aquests professors pengen els continguts de les seves classes de forma gratuïta, i són gestionats per una empresa o consorci (amb ànim de lucre o sense) mitjançant convenis amb professors o universitats. En són alguns exemples Courcera, Edx, Udacity, Udemy o Futurelearn. Hi ha també altres iniciatives, com els open course ware (OCW), que són lliçons acadèmiques estructurades en assignatures de lliure accés, creades a les universitats i penjades a la xarxa. És el cas, per exemple, d'Universia Consortium.

L'abril del 2012 un article del New York Times es preguntava si ens trobàvem davant d'una revolució o d'un nou business . Es dóna la contradicció que si bé d'una banda es tracta de cursos gratuïts, de l'altra són oferts per les millors universitats del món, que són també les que cobren les taxes acadèmiques més altes.

La veritat és que hi ha moltes incògnites; la primera, naturalment, és saber si estem davant d'un nou model educatiu. I crec que en part és així, no tant com un substitut dels graus acadèmics universitaris, que són més reglats, més uniformes i que habiliten professionalment, sinó com una manera d'oferir una ampliació d'aquests coneixements a un univers més ampli que l'estrictament universitari. Són una mena d'estudis a la carta que, sense necessitat de ser reglats, complementen l'aprenentatge. No sembla, d'entrada, que representin una amenaça per als estudis de grau, però potser sí que poden desplaçar alguns postgraus, cursos de formació continuada o de formació empresarial.

Crida l'atenció el fet que aquest model ha estat especialment reeixit als Estats Units i no tant a Europa. Segurament, gran part de l'explicació deu tenir a veure amb la diferència de preu en les matrícules.

Davant d'aquesta nova realitat hi ha qui de manera apocalíptica va dir que suposava "el final de les universitats". No crec sigui així, per descomptat, però sí que ens ho podem prendre com un toc d'atenció. Per bé que no totes les universitats han creat el seu MOOC, ha sorgit una mena de moviment competitiu per fer-ho. La incògnita que per mi es desprèn de tot plegat és quins interessos econòmics hi ha al darrere d'aquesta pugna.

En tot cas, crida especialment l'atenció tot el que gira al voltant de l'ensenyament no formal, el no reglat, perquè es tracta d'un moviment generalitzat i amb una força cada vegada més important. D'alguna manera -i salvant les distàncies- té una certa similitud amb el moviment anomenat Home School, que es caracteritza per la no escolarització dels nens a canvi d'una educació individual, també a la carta.

D'altra banda, val la pena destacar que les carreres de grau dels EUA tenen poques similituds amb les europees; allà els estudiants poden triar entre una gran oferta de cursos i seminaris als quals matricular-se d'acord amb les seves expectatives, cosa que els ajuda a anar configurant el seu propi currículum. No té res a veure, doncs, amb el concepte tradicional de matèries troncals, comunes per a tothom.

No disposo d'una bola de vidre, per descomptat, però sí que puc veure que les universitats encara hem de canviar molt per ser atractives, competitives i sobretot útils als nostres estudiants. Per ara encara disposem del monopoli de les titulacions, però fins i tot això està canviant. De manera que recordin el que deia el filòsof americà Eric Hoffer: "Acostumàvem a pensar que les revolucions eren les muses del canvi, però en realitat és al revés: el canvi prepara el camí per a la revolució".

stats