Chacón, passió per la política
La seva imatge passant revista a les tropes amb una panxa rotunda va trencar esquemes a l’Espanya de Zapatero. La ministra de Defensa quadrava els comandaments, vestia esmòquing en actes d’etiqueta, visitava les tropes a l’Afganistan i es deixava fotografiar amb el seu fill al terrat del ministeri per on passejava el cotxet. Carme Chacón ha sigut una dona coratjosa. Amb una greu cardiopatia congènita, va decidir molt jove, empesa pels models de la seva mare i la seva àvia, que aniria a totes. Al límit fins a quedar-se sense alè.
Chacón, que s’havia qualificat de la niña de Felipe en contraposició a la citada per Rajoy en campanya electoral, ha representat el zapaterisme més ingenu i ha encarnat dolorosament les contradiccions del PSC. Representant del socialisme del Baix Llobregat, va perdre davant l’aliança que la vella guàrdia del PSOE ha fet tradicionalment amb l’aparell andalús per liderar el partit. Si en algun moment hi havia hagut dues ànimes al PSC, Chacón va tenir sempre clar que la seva passava per l’autonomisme de baixa intensitat i la seva carrera passava per Ferraz.
Carme Chacón havia explicat sovint com havia desafiat la malaltia coronària fent esport, estudiant, tenint un fill, treballant amb intensitat, amb menyspreu a la por. Ha mort als 46 anys en segona fila de la política, però el seu instint no permetia donar la seva carrera per finalitzada. Tenia massa passió i massa capacitat de sacrifici per donar-se per vençuda.
