21/09/2017

Desapareguin, ar!

1 min

El vocabulari polític s’està intoxicant de termes més propis de la lluita contra el crim i el terrorisme que de paraules útils per rebaixar la tensió de la crisi d’estat que viu Espanya. Quan el ministre de l’Interior crida els sobiranistes a “deponer su actitud” i Mariano Rajoy promet “no renunciar a cap instrument”, quan els diputats del Congrés conviden els parlamentaris que abandonen l’hemicicle a no tornar mai més, van ampliant el nombre de catalans determinats a marxar. Quan De Guindos diu al Financial Times que ara es pot parlar de finançament autonòmic mentre s’intervenen els comptes de la Generalitat, és a dir, la despesa corrent dels instituts o les targetes per pagar peatges de les ambulàncies, només pot augmentar la indignació. L’estratègia de l’Estat és desconstruir l’autogovern sense aplicar l’article 155 i utilitzar la porta del darrere per evitar la mala imatge internacional. L’autonomia financera s’ha perdut retorçant la llei d’estabilitat i ara es prepara l’ambient per justificar el control dels Mossos. Alguns diaris van sembrant dubtes sobre l’actuació de la policia catalana, que consideren poc contundent, i s’estudien interpretacions de la llei que justifiquin utilitzar els uniformes dels Mossos per actuar a la manera de la Guàrdia Civil. L’operació Anubis no ha acabat i ningú no es podrà sorprendre del que passi. El govern espanyol ja va anunciar que vol guanyar 10 a 0. La coerció està en mans de l’Estat, però que no oblidi la força de reacció que dona la humiliació.

stats