Objectiu: col·lapse intern
El govern del PP aposta fort perquè el govern català li faci la feina i es col·lapsi sol. Manté com a primera opció la màxima aznarista que Catalunya es trenqui abans que Espanya. La incògnita és si se’n sortirà i s’estalviarà, per tant, haver de prendre mesures traumàtiques contra l’autogovern per evitar que posi les urnes per a un referèndum. Actuar acontentaria els durs, però posaria en risc la seva imatge internacional i refrescaria a l’opinió pública catalana el seu menyspreu.
El president Puigdemont té més sang freda del que alguns es pensaven i sap moure’s entre les tensions dels socis, el seu partit i els representants de la societat civil. La sortida de Jordi Baiget del Govern no va tancar la crisi interna perquè Baiget va dir el que molts deien en privat i perquè és un polític respectat pels seus. Al president li calia, doncs, maniobrar i recuperar suport. Hi havia remor perquè la presa de decisions es feia al marge del Govern i alguns expressaven obertament que calia que les conseqüències judicials es compartissin. Jornades de rumors, tensions i alguna maniobra de l’Estat han portat dos anuncis: hi haurà un coordinador del referèndum i el president firmarà un decret de canvi de competències que afavorirà que el vicepresident Junqueras i el conseller d’Exteriors, Romeva, desbloquegin la compra d’urnes.
El Procés es mou de crisi en crisi i sobreviu per a desesperació dels que a Madrid el donen per mort cada setmana. I, mentrestant, la temperatura va pujant.
