Publicitat
Publicitat

L’APUNT

Un cigne negre com el carbó

El cigne negre era un impossible fins que l’holandès Willem de Vlamingh en va trobar un al riu Swan. Corria l’any 1697 i l’impossible va sortir volant davant del nas del bo de Vlamingh, que liderava una expedició de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals que viatjava en auxili d’una expedició perduda. El cas és que els cignes negres són successos sorpresa d’un enorme impacte i que es racionalitzen a posteriori. És la situació viscuda aquests dies. Des de dijous passat poc abans de les cinc de la tarda hem estat sotmesos a un impacte que ens ha retratat i que ens transformarà com a societat. Amb la captura del conductor de la furgoneta que va atemptar a la Rambla es pot començar a respirar. Poc. Fins a la propera. Hem vist una societat madura i solidària, un cos de Mossos professional, seriós i amb capacitat de comunicació. També hem vist el grau de mesquinesa d’alguns soldats de la política i de la paraula quan la distància i el prejudici actuen com a analgèsics. Catalunya ha respost amb dignitat i eficàcia. Molts han entès de cop que el victimisme dels Mossos sobre la falta d’accés a les dades policials europees, les traves a la convocatòria de places i l’impagament de les transferències tenen alguna cosa a veure amb la capacitat pròpia de gestió i amb la vida quotidiana. El cigne negre és de dimensions descomunals i les conseqüències són imprevisibles, però l’esperança d’alguns de veure el naufragi i salvament des de l’exterior no s’ha produït. Més aviat al contrari.