05/10/2017

La decisió crítica

1 min

El dia 1 d’octubre el legítim govern de la Generalitat va complir el seu compromís amb els ciutadans intentant fer un referèndum democràtic. El món va veure com la brutal operació policial no aturava la votació i, tot i que les condicions no van ser les desitjables en una democràcia, el missatge polític de diumenge i de l’aturada cívica de dimarts és d’enormes dimensions. El món sap que el moviment independentista no és fruit d’una efervescència emocional. Després de l’1-O s’ha obert un debat intern al Govern, als partits i en tota la societat sobre l’oportunitat de la declaració d’independència. Puigdemont explora totes les vies de mediació esperant que Rajoy s’assegui en una taula de negociació, mentre que Aznar li recorda que la línia dura vol repressió i arrasar, com abans, l’autogovern de la Generalitat.

El valor de les decisions del govern català és inqüestionable, i també que la maquinària judicial ha posat en el punt de mira tot l’executiu, els líders de l’ANC i Òmnium i, fins i tot, el major dels Mossos. L’Estat sembla no calcular que la defensa de les institucions de l’autogovern serà insubornable i indigna una majoria molt transversal de catalans que no només se senten amenaçats físicament. Cal una nova anàlisi que permeti conservar la majoria que va arribar conjuntament al referèndum i definir una estratègia que preservi, no només el castell, sinó la població exemplar que el defensa. El debat és intens, i la valentia del compromís, inqüestionable.

stats