L’interruptor democràtic i el 155
Per a qui ho vulgui escoltar a Espanya -molts no ho volen realment-, els catalans han tornat a demostrar que són un poble cívic. A favor o en contra de la independència, milers de persones van sortir als carrers per cridar, fins i tot amb silencis eixordadors, que la democràcia i l’autogovern s’han conquerit i que no s’hi renunciarà. Que la violència mai més serà el mètode per solucionar la relació entre Catalunya i Espanya. Per primer cop en la història, Catalunya serà independent o no ho serà, però ho decidirà a les urnes i ni la repressió ni els bombardejos que reclamava Espartero cada 50 anys sobre Barcelona per “mantenir-la a ratlla” són ja un mètode acceptable.
La dignitat és un motor poderós, i la repressió indiscriminada de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil de diumenge demostren no només la ineptitud del ministre de l’Interior i la barbaritat del seu dispositiu sinó també el desconeixement absolut de la realitat catalana que té el govern espanyol. Millo ha preferit actuar com a cortesà que fer una lectura valenta de la gravetat de la situació. Diumenge molts catalans van fer-se indepes. L’alarma democràtica es va activar. A poc a poc, amb determinació, l’estat espanyol va empenyent més i més moderats a un camí de sortida sense retorn. Fins i tot el rei ahir s’hi va sumar. Si algú pensava que Felip VI seria un factor moderador, que afavoriria el diàleg, que perdi qualsevol esperança. Ahir va donar llum verda a l’article 155 i a tot allò que s’esdevingui amb Rajoy. Ni una paraula d’altura.
