En mans dels ciutadans

Com totes les dates marcades en vermell en el calendari, l’1 d’octubre ha arribat lentament. Culmina una fase de la política catalana, i la lectura que se’n pugui fer dependrà del que cadascú íntimament decideixi avui i com s’interpreti a l’Estat i a la Unió Europea. Tothom ha de ser conscient que el món està mirant, i que potser trigarà a tornar-ho a fer per la volatilitat de l’agenda mediàtica. El procés sobiranista es juga ara al carrer i la lectura de la jornada d’aquest diumenge condicionarà el futur del país per als propers anys o dècades.

L’onada que va començar després de la sentència de l’Estatut del 2006, dictada pel Tribunal Constitucional el 28 de juny del 2010, arriba a un punt culminant amb una força que pocs podien preveure. Polítics i institucions van cavalcar i acompanyar un moviment popular que ha demostrat que no és efervescent, sinó un corrent de fons que no ha tingut sortida en la negociació amb un govern espanyol que l’ha anat alimentat periòdicament amb el seu menyspreu i concepció uniformitzadora i centralitzada de l’Espanya autonòmica.

La majoria parlamentària sobiranista ha resistit aquesta legislatura una qüestió de confiança al president Puigdemont, una crisi de govern que posava en evidència diferents sensibilitats i la complexitat d’organitzar un referèndum que trencava la legalitat espanyola, amb l’aprovació tempestuosa de les lleis del referèndum i de transitorietat. Els esculls s’han anat superant i la majoria ciutadana a favor del referèndum s’ha ampliat amb la reacció de l’Estat, que del menyspreu i la desconstrucció minuciosa de l’autogovern ha passat a obrir una causa general que afecta centenars d’alcaldes i servidors públics, i que amenaça amb la detenció dels responsables de l’ANC i d’Òmnium i, fins i tot, del president de la Generalitat. L’estratègia de Rajoy i del fiscal general Maza ha sigut molt valuosa per transformar el que era una complicada convocatòria d’un referèndum en una causa molt més àmplia per la democràcia i la llibertat d’expressió. Així ho ha entès la premsa estrangera, que ha posat el que alguns volien que fos un afer intern a la primera pàgina de l’actualitat internacional.

El vol de l’helicòpter

Divendres a la tarda, mentre entrevistàvem el president Carles Puigdemont al Saló Verge de Montserrat, un helicòpter va sobrevolar el Palau de la Generalitat amb aquell so intranquil·litzador característic. Puigdemont va alçar la mirada cap al sostre i va comentar amb un somriure: “Ens visita cada dia i no és dels Mossos”. Carles Puigdemont sap que pot ser detingut, però també que darrere seu n’hi hauria d’altres i que les idees són irreprimibles en democràcia. Sap que aquells que pretenguin solucionar la qüestió catalana amb la repressió intentaran imposar-se, però a un cost molt alt per a una democràcia europea del segle XXI.

Que avui la política estigui en mans dels ciutadans té avantatges i riscos. L’avantatge de la participació directa en el futur col·lectiu, però també els riscos de l’emocionalitat i les provocacions quan alguns voldrien un error o una guspira per desacreditar un moviment que té en el seu pacifisme el principal instrument. La jornada d’aquest diumenge emetrà un missatge polític innegable i està a les mans dels ciutadans que sigui un missatge cívic, pacífic, democràtic. Explica moltes coses del nostre passat recent que la presència de forces policials de l’Estat, que s’han traslladat entre proclames nacionalistes espanyoles a Catalunya, es visqui com un element que tensiona l’ambient.

Si aquest diumenge serà la ciutadania la que parlarà, el dia 2 s’haurà de tornar a mirar cap a la política i prendre decisions tan valentes com estratègiques. L’ARA ha entrevistat aquesta setmana Puigdemont i Junqueras i tant l’un com l’altre confien en la potència del missatge ciutadà, que, en qualsevol cas, compten que els enfortirà davant del govern espanyol i les institucions europees si hi ha una participació massiva. Saben que en democràcia tot -i tot vol dir tot- passa per una taula de negociació. Saben que fer política és més complex i arriscat que fer proclames maximalistes en un míting o tertúlies revolucionàries de saló, i que el Procés serà més fort com més grans siguin les majories que l’impulsen. Arribar fins avui amb l’actuació en contra de tot l’aparell de l’Estat és un èxit des del punt de vista del Govern. Que les urnes entrin als col·legis és una humiliació per a l’Estat després de jurar i perjurar des de l’endemà del 9-N que no hi hauria referèndum. El dia 2 serà el moment de fer una lectura lúcida de la situació, fer balanç de forces, de suports. Amb valentia i amb sentit de la responsabilitat. El Procés no comença ara, però la feina de fer política va per llarg.