La por a la llibertat

Tenim un problema i en el fons no és cap altre que la por a la llibertat. Sento un imam radical en un país nòrdic que afirma que “la falta de valors d’Occident” explica la seducció que exerceix l’islamisme sobre alguns joves europeus. ¿Falta de valors? Identificar la laïcitat o la aconfessionalitat dels estats moderns amb la falta de valors és una perversió absoluta. Potser la vida és més senzilla quan un Déu omnipotent marca el teu teòric comportament amb lleis immutables que determinen el teu paper en la societat i en la família, i fins i tot si el salafisme messiànic et dona una oportunitat heroica més enllà d’aixecar la persiana cada dilluns. Especialment, és més còmode viure amb una doctrina fèrria com el salafisme si ets un home, i encara més si t’esperen set verges al paradís. El valor de la nostra societat és precisament que afronta democràticament, cívicament, la llibertat dels que són diferents, i ho fa des de la voluntat d’inclusió. Una societat que permet viure sense asfixiar la seva especificitat a comunitats molt diverses ideològicament, religiosament, moralment. Dir que la nostra societat no té valors és la justificació de la intransigència i, al capdavall, de la violència. El nostre valor fonamental és la democràcia, que significa també la defensa de la diversitat, dels drets humans, de la igualtat. Col·lectivament hem de defensar el nostre marc de convivència perquè ens hi va la vida. De vegades literalment.